El Girona va superar per la mínima un Cadis molt combatiu que tot i jugar amb un jugador menys des del minut 11 per l’expulsió de Darwin Machís va plantar cara i va vendre cara la seva pell fins als instants finals del matx. Una diana d’Aleix Garcia, la segona del curs, va permetre als de Míchel enfilar-se fins als 22 punts, escalar fins a la segona posició en la taula a l’espera del que faci el Barça avui a Granada, i encadenar la quarta victòria a domicili, una més de les que va sumar en tota la campanya passada. Increïble. El triomf es va haver de suar tot i la superioritat numèrica, ja que el bloc baix dels gaditans, igual de còmodes que jugant amb onze, i la falta de precisió i idees dels gironins en els metres finals, van fer que la balança mai es decantés amb claredat a favor del bàndol blanc-i-vermell.

En els primers compassos del partit ja van passar força coses. El Girona sabia que dominaria la possessió i que la circulació de pilota tindria un pes important a l’hora de buscar els espais a l’entramat defensiu plantejat per Sergio González, amb dues línies de quatre juntes i solidàries i dos jugadors més despenjats (Chris Ramos i Maxi Gómez). Els de Míchel van semblar controlar el rival i marcar el ritme que els convenia tret d’alguna situació puntual en la pressió local, quan Gazzaniga va arriscar massa retallant un adversari tot i que, per sort, Machís no va aprofitar la imprecisió del de Murphy. Dos minuts després, l’extrem veneçolà del Cadis va ser protagonista d’una entrada, a una alçada perillosa, al seu company de selecció, Yangel Herrera, que no va deixar altra opció a Martínez Munuera que enviar-lo als vestidors. Els andalusos van passar del 4-4-2 al 4-4-1 amb Chris Ramos jugant d’extrem i Maxi Gómez sol entre centrals gironins, que van tornar a formar línia de tres en sortida de pilota, amb Eric, David López i Blind; Miguel d’interior suplementari i els brasilers Yan Couto i Savinho de carrilers amb la banda per a ells. Sense pilota, Eric ocupava el lateral dret i Miguel retrocedia la seva posició per ocupar l’esquerre.

Des que es va quedar amb un jugador menys, cada acció defensiva que concloïa amb èxit era celebrada com un gol pels jugadors i aficionats gaditans, i cada falta lateral o córner encara més ja que sabien que era l’única manera d’igualar forces contra un Girona que encara més va monopolitzar la possessió fent moure de costat a costat el rival, desgastant-lo però mostrant-se imprecís a la zona de tres quarts per trobar la centrada bona o la passada que trenqués la darrera línia defensiva.