Reacció per fer bavalles
El Girona comença perdent 0-2, però no abaixa el cap i goleja l’Almeria (5-2) amb les dianes d’Iván Martín, Dovbyk (2), Savinho i Stuani
Els gironins igualen el Madrid al capdavant de la taula amb uns increïbles 25 punts, tot i que continuen segons per la diferència de gols
Podria haver estat un d’aquells partits que s’entravessen i deixen un mal gust de boca. Un d’aquells dies en què l’equip nota la inactivitat després d’una aturada i no li acaben de sortir les coses. I podria haver estat un dia per tocar de peus a terra. Però va ser ben al contrari. I és que el Girona va demostrar que té la confiança pels núvols i, tot i començar perdent 0-2 a Montilivi després de dos errors, va acabar golejant el cuer, l’Almeria, que va acabar completament sotmès al futbol dels de Míchel, que ahir celebrava els 100 partits a la banqueta blanc-i-vermella. De fet, els gironins van passar de perdre 0-2 en la primera mitja hora a arribar guanyant al descans amb tres gols, un d’Iván Martín i dos de Dovbyk, en només sis minuts, del 37’ al 43’. En la segona part, Savinho i Stuani van ser els encarregats d’arrodonir la festa i de segellar una victòria que permet al Girona sumar uns increïbles 25 punts en deu jornades i igualar el Madrid al capdavant de la taula, tot i que li van faltar tres gols per eixugar la diferència de gols i assaltar el lideratge.
L’inici no podia ser pitjor, perquè el Girona va sortir mig adormit i l’Almeria, necessitat de punts, ho va aprofitar, ja que en el minut 2 va arribar el 0-1 d’un servei de banda. Amb la defensa badant, Leo Baptistão va rebre dins l’àrea amb poc angle i va provar un xut que no anava a porteria però que Gazzaniga, amb la mà tova, va acabar introduint a la seva porteria. Malgrat el gol matiner, els gironins sabien que podien repetir la remuntada que ja van fer contra el Mallorca i es van llançar a l’atac, generant moltes ocasions, sobretot a pilota aturada. Iván Martín, que va marcar en un fora de joc previ d’Eric Garcia, Yangel i David López van tenir ocasions molt clares per capgirar el resultat, però semblava que no era el dia del Girona. I és que, en el minut 24, una pèrdua de Yangel Herrera al centre del camp i una defensa tova de David López i Blind es va traduir en el 0-2 de Baptistão, aprofitant el rebuig de Gazzaniga a un primer xut d’Embarba.
El tap de les essències
Les sensacions no eren dolentes, però amb un 0-2 a la mitja hora de joc tot feia molt mala pinta, per molt que l’Almeria fos el cuer. Ara bé, aquest Girona no deixa de sorprendre i d’enamorar. Bolcat a l’atac, com ja havia fet abans, i amb el perill de deixar la defensa descosida en algunes accions que l’Almeria no va saber aprofitar, els gironins van començar el seu festival. Com si volgués posar-se reptes per superar-se cada dia més, el Girona va traduir en un vist i no vist el 0-2 en un 3-2. Aleix Garcia, imperial en la distribució –si no és el jugador més en forma de la lliga poc li’n falta–, va obrir el camí de la remuntada amb una assistència fantàstica per a Iván Martín, que per tenir poc gol va definir a la perfecció davant Fernando per fer l’1-2 (37’). Dos minuts després, Blind i Dovbyk es van inventar una doble combinació en un pam de terreny perquè l’ucraïnès, amb un xut creuat, marqués el gol de l’empat (39’). I amb Montilivi encara embadalit, Dovbyk va fer el 3-2 (43’). Va rebre dins l’àrea, va aturar el temps per retallar i amagar davant dos defenses, col·locar-se la pilota a l’esquerra i superar Fernando amb un xut sec. Un autèntic golàs. Montilivi va ser una festa, i és que no n’hi havia per menys. Era per fregar-se els ulls. El Girona ho havia tornat a fer. En sis minuts, els gironins van destrossar l’Almeria, com si d’uns juvenils es tractés.
La voràgine del tram final de la primera part es va traduir, després de la represa, en el saber estar. I és que, un cop fet el més difícil, els gironins van saber abaixar les revolucions en la segona part. Calmant totes les jugades, el Girona no va tenir pressa davant un Almeria anímicament enfonsat. El domini gironí era absolut, tot i que d’ocasions n’hi va haver poques. Això sí, Aleix Garcia va tenir la capacitat de canviar dues vegades el ritme de les jugades per culminar la festa amb un 5-2. Primer, assistint Savinho, que des de la dreta va marcar amb un xut creuat que es va empassar Fernando (71’) i, després, obrint el camp amb Arnau, que va centrar al primer pal, on Stuani va fer el 5-2 definitiu estirant el peu (85’). A l’afició del Girona li cau la bava. Normal.
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dijous,16 maig 2024