Miguel Gutiérrez va tornar a donar una classe de riquesa i polivalència tàctica. El madrileny, com li demana Míchel Sánchez, desordena el seu propi equip i el desestructura amb sentit, buscant sempre la superioritat numèrica a la zona del camp on actua. Si bé l’ex del Madrid parteix des del lateral esquerre, amb possessió gironina, que contra el Celta va ser la majoria de les fases del partit, s’incrusta entre els interiors convertint la línia de quatre en una de tres amb tres centrals –ahir Arnau Martínez, David López, i més tard Juanpe, i Daley Blind–. Miguel, en moltes ocasions, es plantava molt a prop de Dovbyk, la referència de l’atac, en una posició avançada que feia dubtar els interiors i els centrals del conjunt gallec. Quan els companys el trobaven, el lateral híbrid trencava línies i intentava connectar amb la davantera o bé a la banda esquerra amb Savinho, company inseparable d’entremaliadures que van fer anar de bòlit Kevin Vázquez tot el matx.

El nivell de confiança de Miguel és altíssim i es demostra en cada acció en què intervé i cada pilota que toca. L’esquerrà supera adversaris en conducció, dribla, combina, toca en curt, en llarg, llegeix el joc com pocs i s’atreveix a fer filigranes en posicions compromeses. Però li és igual. Com quan va intentar contactar amb Savinho fent una passada amb l’esperó que va fer aixecar de la cadira els més de 12.000 espectadors que hi havia a Montilivi.

En la posició en què juga, Miguel Gutiérrez és protagonista amb pilota i sense. I trepitja l’àrea rival amb assiduïtat per generar ocasions de gol o buscar la porteria per mirar d’estrenar-se com a golejador aquest curs, dels pocs titularíssims que falten per marcar. El futbolista format en el futbol de base del Madrid va disposar d’una gran ocasió quan Stuani li va cedir la pilota de cara a la frontal i va provar un xut fort i sec que va marxar a fora per poc (72’), en una de les aproximacions blanc-i-vermelles abans del gol de la victòria de Yangel Herrera que va fer esclatar d’eufòria l’afició gironina.

Miguel va disputar els 90 minuts; cada vegada aguanta més els esforços físics, tot i que en el context tàctic actual ha de fer molts quilòmetres per controlar carrils interiors i també el lateral esquerre en defensa. El madrileny va tenir un 87% d’encert en les seves passades, va tocar 59 vegades la pilota i amb Stuani dins del camp va provar també la faceta de la centrada des de la banda esquerra. Miguel és un tot terreny, un jugador omnipresent en els esquemes de Míchel.