La clau, a Montilivi

Que dels sis partits que queden per disputar-se en la primera volta quatre siguin davant de la seva pròpia afició, és un gran punt a favor per a un Girona que, tot i que a fora es manté gairebé immaculat –ha perdut només dos punts, en la primera jornada contra la Real Sociedad (1-1)–, a l’era Míchel sempre ha desplegat un gran joc a Montilivi. L’empenta de l’afició blanc-i-vermella serà vital per mantenir l’equip en la màxima excel·lència i ampliar l’actual ratxa de victòries, que s’eleva a cinc. Els gironins ja van demostrar contra l’Almeria (5-2) i el Celta (1--0) que poden guanyar dues jornades consecutives jugant a casa, on han superat tots els rivals excepte un, el Real Madrid (0-3). El Girona és el quart millor equip local gràcies als quinze punts i el repte més immediat l’afrontarà contra l’Athletic Club, el cinquè classificat amb deu punts menys i rival directe, ara, en la lluita per la Champions League, i el València, novè. Aquests dos duels poden permetre als blanc-i-vermells fer un pas més en les seves aspiracions europees amb possibilitats d’arribar ja a la quarantena de punts. Seria massa. A casa, als gironins els quedarà rebre l’Alavés, que lluita per no descendir, i l’Atlético, un dels galls de la categoria i candidat al títol, en el primer duel del 2024, en la jornada entre setmana que es disputarà entre el 2 i el 4 de gener –el cap de setmana del 6 i 7 hi ha previst que es juguin els setzens de final de copa.

El bon ritme, a prova

La brillant trajectòria del millor equip a domicili tindrà dos exàmens més per acabar la primera volta de la lliga. I seran de nivell, ja que els de Míchel jugaran contra el Barça, el tercer en la taula, el 10 de desembre a l’estadi Lluís Companys, i visitaran el Betis en el darrer duel d’un 2023 per emmarcar (el 21-D). El Girona encadena actualment sis victòries lluny de Montilivi i mantenir aquest ritme sembla gairebé impossible amb els rivals que tindrà al davant, tot i que si la plantilla manté el nivell de joc, qui sap fins a on poden arribar els registres de rècord. Ja el curs passat, els gironins van empatar a zero al Camp Nou i van perdre per la mínima al Benito Villamarín fent un dels primers grans partits de l’era Míchel a primera (2-1).

El final de l’any serà d’exigència màxima per a un Girona que, evidentment, no té por a cap rival i que en l’estat de forma i confiança en què es troba pocs equips al món poden aturar. Gestionar el vertigen que pot donar la primera posició i la represa de la competició després de l’aturada per seleccions i un calendari que es comprimeix –cinc jornades de lliga i un de copa– serà també un repte.