La gran sorpresa de l’alineació del partit d’ahir contra l’Athletic va ser l’absència d’Artem Dovbyk, i és que l’ucraïnès ha tornat de la concentració d’Ucraïna amb una lesió al bessó i ahir no va poder ni entrar a la convocatòria. Stuani, que no era titular des de la quarta jornada, va tornar a l’onze i, com sempre, amb les seves armes va ser una amenaça per a la porteria rival. “Haurem d’anar dia a dia, perquè és un cop i hem de veure’n l’evolució”, deia Míchel sobre la lesió de l’ucraïnès.

Jugar amb Dovbyk o amb Stuani al davant vol dir canviar completament la manera de jugar. Si més no, el que canvia radicalment és la manera com els gironins poden amenaçar la defensa rival, cosa que lògicament afecta en tot el que passa sobre el camp. En aquest sentit, des de l’inici es va veure clar que els gironins trobaven a faltar una referència que busqués la profunditat, ja que Stuani, com de costum, va tenir molta menys mobilitat que l’ucraïnès. Això, però, no li treu perill, i és que l’uruguaià té clares quines són les seves virtuts i va intentar treure’ls el màxim profit possible. En les dues o tres primeres arribades del Girona a l’àrea d’Unai Simón, els companys no el van trobar en posició de rematada i se’l va veure visiblement molest perquè no rebia la centrada que esperava. Això sí, no va haver d’esperar gaire: en el minut 15 va tenir la primera ocasió marca de la casa. Miguel va posar una bona centrada al segon pal i Stuani es va elevar per sobre de la defensa per rematar de cap, tot i que la pilota es va escapar per damunt del travesser. Segurament va ser més còmoda que la que va tenir tres minuts després, en el 18’, tot i que en aquesta ocasió, tot i estar més forçat, l’uruguaià va connectar millor la rematada i va obligar Unai Simón a fer una gran aturada per evitar el gol.

La veritat és que, a banda d’aquestes dues ocasions que va tenir en els primers minuts, Stuani no va aparèixer excessivament. Sí que va formar part de l’acció del gol, perquè la passada de Savinho anava inicialment per a ell. No li va arribar, però el seu moviment va contribuir perquè Tsygankov pogués arribar tot sol al segon pal. “No ens ha condicionat la baixa de Dovbyk. Són característiques diferents, però, amb presència a l’àrea, Stuani és el millor jugador que he entrenat mai i ha fet un partidàs pel que fa a pressió i generar espais. Quan està lluny de la porteria no té la mateixa velocitat que els altres, però a dalt ens dona molt. És un perfil diferent, però no ens condiciona en el joc”, va comentar Míchel Sánchez després del partit.