El gol com a llei de vida
El Girona continua sent l’equip de primera que més dianes marca, el sisè entre les cinc grans lligues europees
L’equip dirigit per Míchel necessita poc més de dos xuts a porteria (2,20) per batre el porter rival
El Girona continua sent una setmana més l’equip que més gols fa en la màxima categoria. Els de Míchel Sánchez ja s’han enfilat fins a les 34 dianes, una més que el Madrid, el seu rival més proper, amb qui comparteix el lideratge de la classificació. El conjunt gironí és una màquina de generar futbol ofensiu gràcies a un ventall amplíssim de mecanismes donats per Míchel Sánchez des de la banda, però també a la qualitat innata de molts dels seus futbolistes, com ara Savinho, Tsygankov, Dovbyk i un llarg etcètera que ja han vist porteria amb certa assiduïtat aquest curs. El Girona necessita només 2,20 xuts entre els tres pals per fer gol i amb totes les ocasions clares que provoca per partit (3,4) no és estrany que aquests registres siguin un dels arguments de pes que expliquin la gran temporada que estan fent.
Ja el curs passat, el Girona de Míchel va ser un equip atractiu de veure per la seva verticalitat i desvergonyiment a l’hora d’atacar malgrat encaixar massa gols, però enguany, amb els ajustos necessaris per equilibrar l’equip –tot i que la pèrdua d’Oriol Romeu feia presagiar el contrari– i les noves peces incorporades que han permès fer un salt de qualitat, els gironins han trobat la fórmula per fer mal al contrari i, en les darreres jornades, fer fins i tot que el rival adopti altres dibuixos tàctics i plantejaments per aturar-los. Els gironins s’han guanyat el respecte gràcies als bons resultats, però sobretot al joc que despleguen, que és el mitjà per obtenir victòries –ja dotze–. La verticalitat per bandes i la possessió per dominar i menjar terreny als contrincants han ajudat el Girona a quedar-se només en un partit sense fer gol, precisament en l’única derrota que ha encaixat en tot el curs, contra el Madrid a Montilivi (0-3). Els 2,3 gols per partit són una de les millors mitjanes anotadores en les cinc grans lligues europees, tot i que en el balanç defensiu els blanc-i-vermells surten perdent respecte a la resta dels rivals. I és que, tot i anar segons, els gironins són l’equip que més gols rep, juntament amb la Real i l’Athletic (18), entre els vuit primers classificats –n’encaixa 1,2 després de quinze jornades.
En defensa, amb marge
Si bé és cert que els de Míchel ja han aconseguit lligar les mateixes quatre porteries a zero que van aconseguir en tota la lliga passada, l’equip encadena quatre partits encaixant gols, tres d’aquests amb l’obligació de remuntar un resultat advers –tots culminats amb èxit–. I és evident que el risc que assumeix el Girona en la sortida de la pilota i bolcant el joc a l’atac –Miguel, el lateral esquerre, acaba moltes vegades incrustat entre l’extrem i el mitjapunta– provoca que el contrincant tingui, a priori, més possibilitats de generar ocasions clares de gol.
En tot cas, la fidelitat a l’estil és innegociable per a un Míchel que segur que al Lluís Companys plantejarà un partit de tu a tu contra el totpoderós Barça.