Miguel Gutiérrez va fer un partidàs al Lluís Companys en la victòria del Girona contra el Barça. El madrileny va començar una mica tímid des de la banda esquerra, segurament més pendent de les arribades d’un Raphinha actiu en els primers compassos que no pas de com fer mal al rival amb la seva posició d’interior que sol desorganitzar el contrincant. El desordre ordenat del Girona de Míchel es va fer més palès entre els blaugrana i els gironins, ja que els dos dibuixos dels blanc-i-vermells en defensa i en atac van ser molt diferents, però el que no va canviar va ser com Miguel es va incrustar entre els interiors per generar superioritat, i el que va estranyar, en benefici del Girona, va ser veure com el Barça no ho va saber defensar de cap manera. El madrileny va ser l’encarregat de fer l’estrip més gran als de Xavi Hernández durant un tram de la primera part en què els gironins van tenir la sensació que eren, encara que fos per poc, superiors a l’actual campió de lliga. Miguel va ser l’artífex de l’empenta ofensiva del seu equip i, després de tenir dues ocasions consecutives amb rematades massa encreuades –la primera la hi treu Iñaki Peña amb la punta dels dits i la segona va a fora per poc–, l’exjugador del Madrid no va perdonar en el tercer intent i, amb la punta del peu, es va treure del barret un xutàs al pal curt que va sorprendre el porter blaugrana, que no va poder impedir l’1-2.

L’actuació de Miguel no va acabar amb el gol. El nivell de confiança del lateral, el carriler, l’interior, o el que ell vulgui, és tal que ningú li pot prendre la pilota. A més, es permet el luxe de provar-ho tot, sortides de pilota amb pressió asfixiant del rival amb l’esperó, tocs de primera d’alt risc, parets i tot un reguitzell sense acabament que deixa bocabadats els aficionats blanc-i-vermells.

Miguel s’ofereix, trenca línies i corre, però també fa el que ha de fer un lateral, que és defensar, en aquest cas la mobilitat de Raphinha i les seves constants desmarcades a l’espai. Amb Blind es complementa d’allò més bé –deu més d’un sopar al neerlandès– i amb Savinho, també. Quina banda esquerra, quina projecció i quin espectacle.