Sempre respon

Si bé al mateix Míchel li va costar trobar l’encaix a Iván Martín quan aquest últim va aterrar al club –venia amb el cartell d’atacant, fins i tot d’extrem, amb desequilibri–, el madrileny el va arribar a posar de lateral dret, carriler, mitjapunta o interior en qüestió de pocs mesos, i un cop superada la lesió que es va fer en la tornada de la final del play-off d’ascens a Tenerife per una entrada d’Álex Corredera, el futbolista va caure dret en el Girona que Míchel continuava construint ja en el marc de la màxima categoria. Amb rendiment immediat –només tornar ja va fer dos gols en els dos primers partits–, la posició a la mitja punta va ser, i és, la ideal per al basc, que va acabar d’enviar sense debats ni discussions Rodrigo Riquelme a la banda esquerra per formar un atac prou eficaç, sobretot en la segona volta, amb Tsygankov a l’altre costat i el Taty Castellanos com a referència. I és que Iván Martín és un jugador solidari que se sacrifica com ningú. Enguany, salta a la pressió per situar-se a l’altura d’Artem Dovbyk i ser l’iniciador de la defensa de l’equip sense pilota. Amb l’esfèrica als peus, és un futbolista capaç de trencar línies i fer desmarcades per sorprendre les defenses tancades, un recurs habitual que ha fet servir el Girona aquesta campanya. Las tècnica individual del mitjapunta està més que contrastada –93% de passades amb èxit– i la incidència en el joc va en augment. Sense anar més lluny, Iván Martín es va convertir en l’heroi de l’última victòria dels gironins en el darrer duel de la primera volta contra l’Atlético a Montilivi fent una diana espectacular després de desfer-se, amb algun rebot inclòs, de més d’un defensor a la frontal. El jugador del conjunt gironí va clavar la pilota a l’escaire esquerre de la porteria d’Oblak en el minut 91, establint el 4-3 definitiu que deixava els colchoneros a 10 punts de distància del Girona, que s’enfila fins als 48 punts al final de la primera meitat de la competició.

I a més, fa gols

L’última diana d’Iván Martín, contra l’Atleti en el darrer partit de lliga, permet al jugador igualar el seu sostre de gols en tota una temporada, amb quatre en total. Quan encara queda tota una segona volta per disputar, el jugador format al Vila-real ha fet tants gols com en el curs 2020/21, quan va militar al Mirandés i va rubricar una gran temporada al conjunt d’Anduva com a peça clau de l’equip en la que era tot just la seva primera experiència fora del Vila-real i en el futbol professional. Un món que no espera i que li va fer viure la pitjor cara el curs següent, en una nova cessió que va durar una volta amb l’Alavés a primera –sis partits, només dos com a titular i 165 minuts en total–. Per sort, va aparèixer el Girona i la direcció esportiva encapçalada per Quique Cárcel, que gràcies a les bones relacions, amb diferents tractes amb el conjunt castellonenc, va poder obtenir una peça més, a priori, per a la rotació.

Míchel Sánchez i el matrix Iván Martín van fer la resta, un ascens històric en va allargar la cessió automàticament una campanya més i els tractes per firmar-lo en propietat l’estiu passat van acabar d’arrodonir el que serà una operació guanyadora per al Girona, amb rendiment a la gespa, o amb un ingrés extraordinari si en un futur hi ha una venda.