Amb el somni o l’utopia de lluitar pel títol de lliga arraconat indefinidament, el Girona, en boca del seu entrenador en la darrera roda de premsa que ha fet, just després de la derrota de l’equip contra l’Athletic Club a San Mamés (3-2), centrarà els seus esforços en l’últim terç de la competició a classificar-se per disputar la pròxima i renovada edició de la Champions League, el màxim torneig continental. Tot i encadenar tres jornades sense vèncer i dues derrotes consecutives, Míchel Sánchez, per aixecar l’ànim i la confiança dels seus futbolistes, va dir que veu a la plantilla preparada per lluitar per un objectiu de volada i, a hores d’ara, el més ambiciós possible. En només sis jornades de la segona volta –en queden tretze per disputar-se, un terç de la competició– els gironins ja han avançat feina enfrontant-se al primer classificat, el Madrid, al cinquè, l’Athletic, i al sisè, la Real Sociedad. Si bé no n’ha pogut superar cap, ara els de Míchel no tindran un calendari tan exigent en el tram final i decisiu i només s’enfrontaran en duels directes contra l’Atlético al Cívitas Metropolitano (jornada 31a) i a Montilivi contra el Barça (jornada 34a). En tot cas, la duresa de les segones voltes, ja que els equips de la part baixa veuen les orelles al llop del descens o els de la part mitjana alta gasten les últimes bales per accedir a Europa, fan que si el rendiment dels gironins no és excel·lent el marge actual de set punts respecte de l’Athletic, el primer equip que no jugaria la Champions i que quedaria relegat a l’Europa League, es dilapidi en un tres i no res.

El calendari del Girona fins a la fi del curs és una muntanya russa. Si continua al nivell habitual de tota la temporada, els gironins haurien de poder sumar força punts contra equips com el Rayo, el Mallorca, l’Osasuna i el Getafe, els pròxims quatre rivals abans d’un turó format pel Betis a Montilivi i l’Atlético al Cívitas Metropolitano. Després d’enfrontar-se al Cadis, que lluita per no descendir, els de Míchel se les hauran contra el Las Palmas i rebran el Barça, en l’altre turó abans d’un esprint final contra l’Alavés, el Vila-real, el València i el Granada, equips que podrien no tenir res a fer més enllà de buscar una bona posició final en la classificació.

Montilivi tornarà a ser el factor determinant, i és que el Girona disputarà set dels últims tretze partits davant la seva afició sabedor que guanyant-los tots –una petita proesa– l’accés a la Champions podria ser gairebé un fet –hipotèticament l’equip s’enfilaria fins als 77 punts–. Per l’estadi gironí passaran el Rayo, l’Osasuna, el Betis, el Cadis, el Barça, el Vila-real i, en una última jornada que pot no ser apta per a cardíacs, el Granada, actualment penúltim i exhaurint les opcions d’enganxar-se a la salvació.

L’equip blanc-i-vermell sap que en les setmanes vinents és l’únic equip centrat 100% en la lliga, ja que tant el Madrid (1r), com el Barça (3r), l’Atlético (4t) i fins i tot la Real Sociedad (6è) són vius en la Champions League d’enguany i, a més, els colchoneros i els txuri urdins també han de disputar la tornada de les semifinals de la copa i, en cas de superar-les, la final de la competició el 6 d’abril a La Cartuja de Sevilla. En la copa també hi ha viu l’Athletic Club, que va agafar avantatge contra l’Atlético guanyant al Cívitas (0-1).

Precisament el conjunt dirigit per Ernesto Valverde, un club que destina cada any molts esforços a arribar lluny en la competició de la copa, és el rival més directe del Girona per entrar a la Champions del curs vinent. Els de Bilbao ja tenen el goal average guanyat als gironins, però encara han de rebre el Barça a San Mamés (j. 27a) i visitar el Madrid al Bernabéu (j. 30a) i l’Atlético al Cívitas Metropolitano (j. 33a), a més, per exemple, de visitar el Benito Villamarín (només hi ha guanyat el Barça) diumenge vinent (a les 16.15h).

Calendaris a banda, el Girona té a les seves mans fer-la grossa i aspirar que a Montilivi s’escolti l’himne emocionant i especial de la millor competició que existeix al món a nivell de clubs. Mantenint el nivell i el rendiment en el joc, fer-ho possible hauria de ser del tot viable.