Dissabte a Getafe Pablo Torre va tornar a la titularitat dos mesos després. Des del partit a Almeria el càntabre no havia estat en l’onze, ni tan sols en els partits de copa contra el Rayo i el Mallorca, però, quan Míchel va saber que Miguel no podia jugar, va ser l’escollit, passant per davant d’altres opcions com Arnau i Valery.

La del Coliseum va ser, tot just, la cinquena titularitat de la temporada del futbolista cedit pel Barça, que va arribar a Montilivi amb l’etiqueta d’haver de ser un futbolista diferencial, però que està passant de puntetes pel conjunt blanc-i-vermell, deixant únicament petites pinzellades del seu talent. Entre el final de la primera volta i l’inici de la segona va arribar a encadenar tres titularitats en la lliga arran de les baixes al centre del camp, però no es va guanyar el lloc. Al contrari, la seva participació cada vegada va a menys i en les darreres quatre jornades Pablo Torre només havia jugat els minuts intranscendents del temps afegit en les victòries contra el Rayo Vallecano (3-0) i l’Osasuna (2-0).

Pablo Torre necessitava una oportunitat per intentar canviar aquesta dinàmica i Míchel li la va donar. El cert, però, és que difícilment li haurà servit per guanyar-se més minuts en els pròxims partits. Com l’equip, el càntabre va anar de menys a més, fent una primera part molt gris i agafant més protagonisme en la segona, quan el Girona va jugar molt més a camp rival. No va fer uns mals minuts després de la represa i fins i tot Míchel va preferir substituir Aleix Garcia abans que Pablo Torre, però no va brillar i un cop tornin Yangel Herrera i la resta de lesionats serà difícil que el mitjapunta tingui gaire opcions de repetir titularitat i tenir un rol important en les nou jornades que resten.