Quan érem invencibles
Avui fa un any que el Girona golejava el Barça a Montilivi i certificava la classificació per a la Champions d’aquest curs
Llavors l’equip anava sol i dominava i esmicolava els rivals, molt lluny del rendiment actual
04/05/2024
Un any pot donar per a molt. En un any poden canviar moltes coses i en el món del futbol, encara més. I el Girona n’és un exemple clar. Avui fa un any que el club gironí va tocar el cel en una tarda inoblidable que encara ressona amb orgull als caps dels aficionats d’un equip que va lluitar de tu a tu amb els més grans. La tarda del 4 de maig del 2024, un Girona d’autor, de Míchel Sánchez, va golejar el Barça 4-2 i va certificar, de retruc, la seva classificació matemàtica per a l’edició d’aquest any de la Champions League. Segurament en aquell moment pocs seguidors del club calibraven realment la majestuositat del que havia fet el seu equip, que acabaria tercer en la taula davant de l’Atlético i només superat pel Madrid, el campió, i el Barça, que acabaria fent un bon final de temporada sense deixar escapar cap dels dotze punts posteriors que quedaven per disputar-se després de visitar Montilivi.
Avui, 365 dies després, el Girona viu amb neguit les últimes cinc jornades de la competició embolicat en la lluita per evitar el descens. Lluny d’enamorar com ho feien fa un any, l’actual plantilla, amb variacions considerables de peces bàsiques de l’èxit, no ha sabut entendre els mecanismes i les directrius de Míchel, ni tampoc aportar un rendiment constant i regular per així créixer i evolucionar. Fa un any l’equip anava sol, el joc era fluid, els gols queien sols i tots els futbolistes estaven en el seu millor estat físic i anímic. Després de jugar 33 partits de lliga, dos de copa i vuit de Champions League, queda palès que la planificació de la plantilla ha estat desencertada i els substituts de les peces clau del curs passat, tot i disposar de molt més pressupost, no han fet el pas endavant desitjat a tots els nivells.
Amb la victòria contra el Barça en la jornada 34, el Girona aconseguia el seu triomf número 23, només havia perdut 6 enfrontaments i ja acumulava 74 punts des del segon lloc de la taula. Aquest curs, els blanc-i-vermells encadenen onze jornades clavats en nou victòries, han perdut ja setze partits i sumen 35 punts –menys de la meitat– des de la setzena posició, dues per damunt del descens, a tres punts de distància.
Actuació memorable
Fa un any que el Girona va fer un dels partits més complets que se li recorden a Montilivi. Els de Míchel van igualar un 0-1 de Christensen i van remuntar un 1-2 de Lewandowski gràcies a les dianes de Dovbyk, Miguel i un doblet de Portu, que sortint des de la banqueta va fer un autèntic recital que va fer aixecar de la cadira als poc més de 14.000 espectadors que hi havia a l’estadi. El de Beniel va fer el 2-2 en la primera pilota que va tocar, va donar l’assistència del 3-2 a Miguel i va tancar el marcador amb un gol de bella factura des del vèrtex a l’abast de pocs.
Un any després, precisament en l’atacant murcià i en Stuani, que no va disputar ni un sol minut del matx contra el Barça, el Girona recolza bona part de les seves possibilitats de lligar la permanència i girar full en un curs que pot passar de màgic a dramàtic en mesos.
