Un final que ho amarga tot
El Girona ha deixat escapar com a mínim vuit punts més enllà del minut 80 en la lliga
L’equip rep cops repetits i no aconsegueix gestionar l’avantatge quan toca patir; el darrer, amb el gol d’Eyong en el temps afegit
La permanència virtual es continua ajornant, amb un partit clau a Valladolid
El Girona va tornar a viure un desenllaç cruel a Montilivi. Aquesta vegada, contra un rival de Champions com el Vila-real, en un partit igualat i amb poques ocasions que es va acabar decidint en el minut 89 amb un gol d’Etta Eyong. L’enèsim final amarg en una temporada en què el conjunt de Míchel –dirigit en aquesta ocasió per Salva Fúnez des de la banqueta, ja que l’entrenador continua hospitalitzat a la clínica Bofill– no aconsegueix blindar l’àrea en els minuts decisius. El partit semblava controlat, però l’error final va costar car: zero punts, frustració i una permanència virtual que es continua ajornant.
Salva Fúnez no va amagar la seva preocupació en la roda de premsa posterior: “Aquesta situació s’ha donat massa vegades en els últims minuts. Reconec que han estat superiors, però teníem el partit controlat i hem d’intentar que no torni a passar.” Unes paraules que resumeixen a la perfecció el sentiment general dels vestidors i de l’afició, que veu com l’equip ha deixat escapar punts vitals quan ja tocava celebrar-los.
Amb la visita al camp del Valladolid en l’horitzó, demà a la tarda, el Girona es veu obligat a refer-se anímicament d’un nou cop dur. A més, ho haurà de fer sense dues peces importants: Krejcí i Yangel Herrera, sancionats per acumulació de targetes. Baixes sensibles que compliquen encara més el repte d’assolir la permanència de manera matemàtica.
Finals sense premi
El que va passar dissabte no és un fet aïllat. Aquesta temporada, el Girona ha perdut un mínim de vuit punts a partir del minut 80, i, en diversos casos, ho ha fet contra rivals directes per la permanència. Això ha suposat una injecció d’oxigen per a equips com el Celta, el Rayo, el Leganés i el Sevilla, que han vist com els gironins els facilitaven el camí en trams decisius.
A Balaídos, en la jornada 8, Yangel Herrera va fer el 0-1 abans del descans, però l’equip es va anar enfonsant progressivament i Iago Aspas va empatar en el minut 81 (1-1). Contra el Sevilla (jornada 20), l’escenari va ser encara més dur: Arnau Martínez havia fet avançar els locals, però els andalusos van remuntar amb gols de Saúl (59’) i Lukebakio (88’), aprofitant el desconcert defensiu del Girona en l’últim tram.
Un patró que es va repetir a Vallecas. Bryan Gil va fer el 0-1, però Nteka –sortint de la banqueta– va capgirar el resultat amb dues dianes consecutives en els minuts 80 i 83. En aquest cas, la fragilitat es va concentrar a la banda dreta, on el Rayo va trobar una autopista per fer mal.
En camps grans, el problema no ha estat menor. Al Santiago Bernabéu, el Madrid ja guanyava per 1-0 des del minut 41, però Vinícius va sentenciar en el 83 en una acció en què el Girona va tornar a mostrar dubtes defensius, tot i que s’entenen més en aquests escenaris. Ara bé, on no s’entenen tant és a Butarque, contra el Leganés. Amb un home menys des de feia més d’una hora, el conjunt local va empatar en l’últim sospir (87’) amb una rematada de Munir dins l’àrea, després d’una centrada per l’esquerra que la defensa no va saber tallar. El Girona guanyava i controlava, però va acabar cedint un punt valuosíssim per no haver sabut gestionar el marcador i els nervis.
A Europa, també
El mal endèmic del tram final de partit també ha tingut rèplica en la Champions. En l’estrena europea, un gol en pròpia porteria de Gazzaniga en el minut 90 va frustrar un partit molt sòlid del Girona i va deixar l’equip sense recompensa (derrota 0-1). Contra el Feyenoord, a Montilivi, el conjunt de Míchel va fer un bon partit però va caure de nou amb un autogol de Krejcí en el minut 79 (2-3). I a Eindhoven, en una de les derrotes més dures de la temporada (4-0), els dos darrers gols del PSV van arribar també en el tram final (Bakayoko en el 83 i Krejcí, de nou en pròpia, en el 88), amb el Girona ja amb deu per l’expulsió d’Arnau.
Aquestes desconnexions finals tenen un impacte evident. Són punts que no només s’escapen, sinó que revifen rivals directes, generen dubtes i, sobretot, fan mal en clau anímica a un equip que sovint havia fet una bona feina durant la resta del partit. “No hem ajustat del tot bé en la jugada del 0-1. Hem d’estar molt atents i molt concentrats els minuts que facin falta, fins al final. Se’ns escapa un punt important”, va dir David López, frustrat pel gol. No sempre surt cara, però el precedent més recent que trenca aquesta dinàmica va ser la victòria contra el Mallorca (1-0), un triomf de resistència coral, en què l’equip va saber patir, defensar l’avantatge i tancar el partit amb ofici.
