Salvats des del zero
Amb un problema de gol evident, resolt només per Stuani en el tram final, set de les onze victòries del Girona, incloent-hi les quatre a domicili, han estat sense encaixar gols
Gazzaniga, irregular durant el curs, ha aparegut en el moment decisiu
Suor i llàgrimes, li ha costat al Girona assolir la permanència i assegurar-se la seva quarta temporada consecutiva a primera divisió, la sisena de la història. Però per fi ha arribat, i amb dues jornades de marge. Les onze jornades sense guanyar en una segona volta per oblidar van fer esgarrifar a més d’un, però finalment els de Míchel Sánchez han lligat l’objectiu al sac. Sense el nivell de joc que a molts, el primer el tècnic de Vallecas, els hauria agradat, però sí a còpia d’ànima, orgull i voluntat. Unes bases que han dut el Girona a jugar a un futbol més efectiu, fins i tot gris en molts moments per culpa de la pressió i el nerviosisme que ja no es podia dissimular, i això s’ha traduït en les dues victòries que han acabat sent decisives. Contra el Mallorca a Montilivi (1-0) i contra el Valladolid a domicili (0-1). Les dues amb dos denominadors comuns. El primer, la figura de Cristhian Stuani vestit d’heroi i golejador, esgotant totes les paraules que puguin descriure el seu vincle amb el Girona. I el segon, el fet de deixar la porteria a zero, un element que ha acabat essent transcendental en la permanència gironina.
En el moment oportú
El fet d’haver recuperat la solidesa defensiva en aquestes últimes jornades ha acabat marcant la diferència. I és que si un problema ha tingut el Girona aquesta temporada ha estat la dificultat per marcar gols, sobretot dels seus davanters. Només Stuani, marcant sis gols en les últimes deu jornades, s’ha escapat d’aquest guió, ja que, a banda de les dianes de l’uruguaià, només s’han marcat dos gols més en aquests deu partits. Per tant, aconseguir aquesta seguretat al darrere, que sí que havia existit en algunes fases de la primera volta, era primordial per als blanc-i-vermells.
En la primera volta els gironins van aconseguir deixar la porteria a zero en sis partits, és a dir, gairebé en un terç de les dinou jornades. Ara bé, en la segona volta el Girona feia aigües i va encadenar catorze partits encaixant. L’últim en l’empat a Leganés, en què ja es va veure un canvi de tendència tot i encaixar el gol en el temps afegit (1-1). Després, els gironins ja van deixar la porteria a zero contra el Mallorca (0-1), van cedir també només en els últims minuts contra el Vila-real a Montilivi (1-0) i van tornar a no encaixar contra el Valladolid (0-1).
Aquestes dues últimes victòries no han fet més que exemplificar, una vegada més, que els resultats d’aquesta temporada del Girona han anat més lligats al seu rendiment al darrere que mai. I és que en tota la temporada el Girona ha aconseguit deixar la porteria a zero en vuit partits i quan ho ha fet ha estat sinònim de victòria. Només hi ha hagut una excepció, que va ser en el 0-0 a Montilivi contra el Rayo Vallecano. La resta, set victòries, quan en tot el curs els blanc-i-vermells han guanyat onze partits. Només contra l’Athletic (2-1), el leganés (4-3), l’Espanyol (4-1) i Las Palmas (2-1), els gironins han estat capaços de guanyar havent encaixat un gol. Curiosament, mai a domicili, ja que en els quatre triomfs lluny de Montilivi el Girona no ha encaixat –a Sevila (0-2), a Getafe (0-1), contra l’Alavés (0-1) i el Valladolid (0-1).
L’amo i senyor
En aquesta millora defensiva de les últimes jornades, qui ha tingut un paper clau ha estat Gazzaniga. L’argentí no ha tingut una temporada fàcil i com la resta de companys ha estat molt lluny de l’altíssim nivell que va demostrar la temporada passada, però en aquest tram decisiu del curs ha fet un pas endavant. En la victòria contra el Mallorca només va haver de fer una aturada, però va ser de molt mèrit en un xut potent i col·locat de Darder des de la frontal. Dissabte passat, contra el Vila-real, també va fer aturades de mèrit per mantenir viu el Girona fins als últims minuts i dimarts, a Valladolid, es va coronar. Gazzaniga va tenir feina i va haver de fer quatre aturades. Menció especial per a tres, ja que es va lluir en un xut de Chuki en la primera part i, sobretot, en l’un contra un davant d’Iván Sánchez després de la represa, amb l’ajuda del travesser, i en un remat de cap de Mario Martín en el temps afegit, en què va tenir uns grans reflexos per evitar un gol que hauria mantingut el Girona en zona de perill en aquestes dues últimes jornades.
Aquesta millora de rendiment li ha arribat a Gazzaniga coincidint amb el seu centenari de partits a primera amb la samarreta blanc-i-vermella, que va celebrar en la victòria contra el Mallorca en la lliga. Cal destacar que l’argentí, amb contracte fins al 2027 després d’arribar primer cedit i després en propietat l’estiu del 2023, ha disputat tots aquests partits consecutius des que va debutar, el mes d’octubre del 2023.
