És l’hora dels adeus
Juan Carlos i Juanpe, referents d’una era en el Girona, diumenge podrien jugar l’últim partit a Montilivi
El club ha de resoldre situacions complexes amb jugadors que tenen contracte, com ara Miovski, Van de Beek, Abel o Asprilla, tots sense complir les expectatives
Aquest diumenge a Montilivi es viurà un d’aquells partits carregats de simbolisme i emoció. Contra l’Atlètic de Madrid, i amb la tercera plaça en joc, el Girona podria acomiadar-se de dues figures emblemàtiques del vestidor: Juan Carlos i Juanpe Ramírez. Per a ells, el duel podria significar el darrer capítol d’una etapa intensa, llarga i, en molts trams, memorable.
Un dels casos més especials és el de Juan Carlos, porter de Guadalajara que va arribar l’estiu del 2020, poc després del descens a segona divisió. En un moment delicat per al club, ell va agafar les regnes de la porteria i es va convertir en una peça clau fins a l’ascens del 2022. Amb el pas dels anys, les batusses del futbol i l’arribada de Gazzaniga el van relegar a un segon pla, però la seva influència no va decaure: ha esdevingut una de les veus més respectades del vestidor, un autèntic capità sense necessitat de lluir els guants. L’estiu passat va renovar per una temporada més i, als 37 anys, tot indica que diumenge rebrà l’homenatge de Montilivi i podria tenir minuts per acomiadar-se sobre la gespa. El seu futur, encara incert, podria passar per continuar vinculat al club amb un rol dins del cos tècnic, aprofitant la seva experiència i carisma.
En aquestes sis temporades, Juan Carlos ha defensat la porteria del Girona en 125 partits oficials. El seu pes específic es va notar sobretot a segona, amb tres cursos seguits de gran regularitat (22, 44 i 44 partits), i va ser determinant per assolir l’ascens via play-off. Un dels partits que més recorda l’afició és aquell 0-0 al Plantío contra el Burgos, en el tram final de la 21/22, on les seves aturades van mantenir l’equip amb vida. Aquell empat va ser un punt d’inflexió per creure en la promoció i va acabar sent clau en l’ascens final.
L’altre gran nom propi és el de Juanpe Ramírez, l’home que més temps fa que defensa la samarreta vermell-i-blanca de la plantilla actual. El central canari va aterrar a Girona l’estiu del 2016 i va ser peça fonamental en l’ascens històric a primera. Des d’aleshores, ha viscut de tot: permanències agòniques, descensos amargs, nous ascensos i, enguany, una classificació per a la Champions. A les portes dels 35 anys, Juanpe acaba contracte aquest estiu i, tot i que una renovació no és descartable, la seva continuïtat ara no està prevista. Si continua, serà amb un rol més secundari, com el d’aquest curs, en què, malgrat tot, ha exhibit un rendiment sòlid i ha tingut el premi de marcar un gol a Europa.
Juanpe suma 264 partits oficials amb el Girona, repartits en nou temporades, i ha marcat 22 gols, una xifra notable per a un central. La seva millor temporada pel que fa a presència va ser la 21/22, amb Míchel, jugant-ne 45 (44 com a titular) en un curs que va culminar amb l’ascens a Tenerife, la seva illa natal. En els primers cursos també va ser imprescindible, amb 34 i 35 partits a les ordres de Pablo Machín, i després amb Eusebio (36), o en el retorn a la categoria de plata (37) amb tècnics com Unzué, Pep Lluís Martí o Francisco. A més, el curs 17/18, el del debut a primera, va brillar com a golejador inesperat, amb cinc dianes que el van situar com el defensa més anotador.
Aquest diumenge, doncs, Montilivi no només podria celebrar un curs històric, sinó també retre homenatge a dues llegendes silencioses que han deixat empremta al vestidor i al cor de l’afició. Juan Carlos i Juanpe: dos noms propis d’una dècada irrepetible.
No han funcionat
En aquesta llista, també hem de posar atenció a futbolistes que no han tingut protagonisme en el tram final. L’exemple més clar és el de Bojan Miovski, el davanter macedoni que va fitxar l’estiu passat procedent de l’Aberdeen i ha estat testimonial en els últims cinc partits. De fet, des de la jornada 28 contra el València a casa, que no és titular. Només ha sumat 20 minuts les últimes 9 jornades, 17 minuts contra el Vila-real i 3 contra el Mallorca. Stuani li ha guanyat la posició i, fins i tot, Abel Ruiz i Portu han jugat més de davanter centre que ell. Una cosa clara és que Míchel no té confiança en un futbolista que té contracte fins al juny del 2028. El club haurà de veure què fa amb el macedoni, que només ha marcat dos gols –en un sol partit– en tota la lliga, i tot fa pensar que se li haurà de buscar una sortida en aquest mercat d’estiu per reforçar l’ariet.
En aquesta situació, tot i que ha tingut més participació i en algun tram fins i tot rellevància en l’onze titular, hi trobem Van de Beek, que clarament tampoc ha trobat el seu to físic adequat a Girona. El neerlandès, però, ha passat pels quiròfans per unes molèsties que arrossegava al taló esquerre. Un fet que no ha agradat gaire al cos tècnic pel moment que vivia l’equip. El seu retorn als terrenys es preveu entre setembre i octubre, fet que li impedeix fer la pretemporada al cent per cent. Van de Beek té contracte fins al 2028 i un dels salaris més elevats de la plantilla, una situació delicada que s’haurà de negociar amb el jugador.
Finalment, Abel Ruiz, amb contracte fins al 2029, o Asprilla, fins al 2030, també han decebut, però Míchel hi mostra confiança i, sobretot el colombià, té molt de marge de millora i creixement en aquest segon any. Ruiz ha anotat només quatre gols aquest curs, xifra inferior als sis i vuit gols que va aconseguir en les seves darreres temporades en el Braga. Tot i no ser un golejador pur, no ha aconseguit encaixar en l’atac ni connectar amb l’afició, i les lesions tampoc l’han ajudat.
Miguel Gutiérrez, per la seva banda, és un altre dels noms propis que apunten a una possible sortida aquest estiu. El lateral madrileny no veuria amb mals ulls un canvi d’aires i el Girona ho podria aprofitar per fer caixa. Tot i que el Real Madrid conserva el 50% dels seus drets, la seva clàusula supera els 30 milions d’euros, dels quals la meitat anirien a parar a la casa blanca. El Nàpols estaria liderant la cursa per incorporar-lo, segons indiquen diversos mitjans d’Itàlia, tot i que també el Juventus hi ha mostrat interès, tot i ser una destinació menys atractiva en els darrers anys
De totes maneres, Quique Cárcel i el seu equip de treball de la direcció esportiva, hauran de fer molta feina per revertir una plantilla que no ha funcionat i que ha tingut mancances durant la temporada en posicions clau com l’extrem, amb falta d’un per un, el davanter centre, amb falta de gol i dependència final de Stuani, i també defensivament, amb un rol més marcat al mig del camp i laterals que puguin donar molta més profunditat a la plantilla. S’haurà de fer espai i replantejar l’equip.
Les cessions de Romeu i Danjuma, poc profitoses
Dos dels futbolistes que havien de ser importants en aquest equip, no ho han acabat sent. Sobretot el migcampista d’Ulldecona, que ha baixat molt el seu rendiment en els últims dos cursos (Barça i Girona). Romeu va arribar la primera setmana d’agost al Girona, cedit sense opció de compra pel conjunt blaugrana. Si repassem els seus minuts, ha acabat sent un futbolista de rotació, malgrat les seves 17 titularitats en la lliga, degut als problemes físics d’Iván o Yangel i per la poca profunditat de plantilla al mig del camp. El català té contracte amb el Barça fins l’estiu del 2026, i tot fa preveure que aquest estiu tant el club culer com el futbolista hauran de pactar el futur, després que s’ha vist que no té lloc en el Barça. En aquesta equació, el Girona és poc probable que hi entri per tornar-lo a incorporar en propietat. D’altra banda, Danjuma també tornarà al seu club d’origen, el Vila-real, que l’any que ve tornarà a la Champions. Amb aquest context, i vist que l’estiu li van buscar una sortida malgrat sumar dos gols en dos partits, l’extrem neerlandès haurà de plantejar quina és la seva millor opció. A Girona, difícilment es podrà satisfer el contracte del jugador, que també seria elevat i no ha acabat d’adaptar-se a la idea de futbol de Míchel. Malgrat el tram mig final de competició, que va ser esperançador, no ha estat determinant com s’esperava quan va arribar. Una mala peça al teler en un vestidor que no s’ha acabat de cohesionar bé.
Bryan Gil, oportunitat de compra
Un dels altres serials de l’estiu serà el futur de Bryan Gil, que actualment està en el procés de recuperació d’una lesió al genoll, amb afectació al menisc i amb el lligament lateral extern del genoll també afectat. Al futbolista nascut a a l’Hospitalet de Llobregat encara li quedarà un any de contracte amb el Tottenham Spurs, i difícilment renovarà. Això és una oportunitat per al Girona per mirar de quedar-se el futbolista en propietat. Actualment, la seva opció de compra és de 15 milions d’euros, però després de la lesió i amb els Spurs podent negociar en el darrer mercat amb el futbolista, tot fa pensar que anirà a la baixa. S’haurà de veure quina és la voluntat del Girona