Montilivi perd la seva màgia
De 47 a 24 punts a Montilivi respecte al curs passat: el Girona perd el seu gran aval com a local en pocs mesos
En la segona volta, l’equip ha sumat 8 punts dels 30 en joc a casa i ha acabat patint
La temporada 2024/25 del Girona ha estat, en molts aspectes, un contrast dolorós respecte a l’esplendor del curs anterior. Si el Girona 2023/24 havia convertit Montilivi en una autèntica fortalesa, amb 47 punts sumats i un registre ofensiu aclaparador, enguany l’escenari ha estat molt diferent. El conjunt de Míchel ha acabat obtenint només 24 punts com a local, amb 7 victòries, 3 empats i fins a 9 derrotes. Són dades que expliquen, en gran part, la caiguda general del rendiment de l’equip, que ha finalitzat la lliga en la 16a posició, el mateix lloc que ocupa en la classificació específica de partits jugats a casa.
Els números són clars: 27 gols a favor i 30 en contra en 19 partits a Montilivi. Només quatre equips han obtingut pitjors registres com a locals: Valladolid, Las Palmas, Getafe i Sevilla –aquests darrers empatats amb el Girona a punts, però amb pitjor diferència de gols.
La irregularitat com a local ha estat una llosa. L’equip va començar el curs a Montilivi amb una victòria contundent contra l’Osasuna (4-0), de fet, el triomf més ampli dels gironins. El Barça (1-4) i el Rayo (0-0) van frenar un inici prometedor al feu gironí en uns mesos que també van passar factura per l’exigència europea: anada a París (1-0) i visita del Feyenoord (2-3). L’octubre també va arrencar bé a la lliga, sumant tres punts valuosos i patits contra l’Athletic (2-1), el partit en què Paulo Gazzaniga va aturar tres penals. Però la inconstància es va imposar, amb un repunt al novembre quan els gironins van sumar sis punts consecutius contra Leganés (4-3) i Espanyol (4-1). Era un moment dolç pel que fa a resultats, tot i que les lesions començaven a condicionar la rotació.
Malgrat la classificació i alguns bons resultats, el marge de millora en el joc i les sensacions era evident, i l’equip no acabava de trobar la regularitat que tant anhelava. Després d’un últim partit de l’any amb golejada contra el Valladolid (3-0), va arribar una davallada a casa, la pitjor ratxa del Girona a primera divisió: cinc jornades sense guanyar entre la 24 i la 32.
La travessa del desert
Cada cop que semblava que el Girona enfilava una bona dinàmica, una nova derrota o una actuació grisa tornava a encendre les alarmes. Així va transcórrer una segona volta en què el conjunt de Míchel només va sumar 13 punts en 19 jornades, vuit dels quals, a Montilivi. Dels 30 que podia sumar com a local en aquesta segona meitat, només en va aconseguir 8.
Una de les derrotes més dures va ser el 0-4 encaixat contra l’Atlético en l’última jornada. Els madrilenys van atropellar els gironins en un partit en què l’equip no va saber reaccionar i les errades individuals van ser determinants. També van ser especialment doloroses les derrotes contra rivals directes: Alavés (0-1), Getafe (1-2) o Vila-real (0-1), en què l’equip va merèixer empatar però Etta Eyong, en el minut 89, va silenciar Montilivi.
Així doncs, les alegries a casa han estat escasses. Una de les més decisives va arribar a la jornada 34 contra el Mallorca, amb l’equip al límit. Cal remarcar, però, l’esforç d’un grup que, malgrat les mancances i la pressió creixent, ha sabut salvar la categoria. Els 24 punts a casa han estat més de la meitat dels totals (41), fet que indica que Montilivi, tot i ser lluny del que era, ha estat mínimament determinant per assolir la permanència.
Si el curs passat el Girona va ser el màxim golejador com a local amb 53 dianes, aquest any no ha passat de 27. El contrast és tan gran que costa trobar precedents d’un canvi tan radical en només dotze mesos. En total, el Girona ha sumat 23 punts menys a casa i ha estat també el segon equip més golejat com a local, només superat per un Valladolid que ha fet dels pitjors registres de la lliga de les darreres dècades. El curs que ve, doncs, Montilivi ha de tornar a ser un fortí.
