Una aparició final

David López ha continuat sent un dels jugadors amb més protagonisme als esquemes tàctics de Míchel Sánchez. Tot i els dubtes que genera en la sortida de la pilota des del darrere, un aspecte indispensable en la llibreta del de Vallecas, el central barceloní ha mantingut la confiança del seu tècnic tret d’un parèntesi en plena mala dinàmica de l’equip. David López va entrar en els llibres d’història del Girona convertint-se, en la segona jornada de la fase de grups, en el primer golejador del club en la Champions League, quan va perforar la porteria del Feyenoord fent l’1-0 provisional d’un partit que acabaria en derrota gironina en l’estrena a Montilivi (2-3) de la competició. La temporada del català ha estat en la línia de la majoria de l’equip. Feina feta, habitualment complint els mínims, un tram de neguit i nerviosisme i, com altres veterans, un final de curs de nota exercint lideratge des de la defensa i posant-hi el cor i l’ànima, els elements més necessaris.

David López ha tornat a ser una peça clau en l’eix de la defensa. Míchel hi creu i, a més, la lesió inicial que va dificultar el procés d’acoblament de Krejcí, i també el fet de desplaçar Blind al lateral per motius tàctics o, ja al final, pels problemes físics de Miguel Gutiérrez, han fet que el barceloní mantingui la posició fins a acumular 35 partits a les espatlles (31 com a titular) entre la lliga, la Champions i la copa –només va jugar a Extremadura–. L’excentral de l’Espanyol és un dels capitans a l’ombra per l’experiència que acumula a tots els nivells i el caràcter que mostra damunt del terreny de joc, un estatus que va veure perillar a la gespa després d’una actuació dubtosa contra el Celta que va acabar amb un penal seu a Alfon detonant del 2-2 definitiu contra els gallecs a Montilivi. Substituït just després de fer la pena màxima, David López va desaparèixer del cap de Míchel i no va sumar cap minut en quatre jornades consecutives, fet que no havia succeït fins llavors. En plena ratxa negativa de l’equip i cada vegada amb l’aigua més al coll, Míchel no va tenir més remei –ho demanava l’equip a tots els nivells– de tornar a comptar amb el defensa de 35 anys per enllaçar quatre partits complerts contra el Leganés (1-1), el Mallorca (1-0), el Vila-real (0-1) i el Valladolid (0-1), i ajudar amb els 7 punts de 12 possibles a salvar el club d’un descens que hagués estat dramàtic. I és que, en els quatre partits, David López va estar a un nivell formidable, va exercir de líder de la defensa, amb el permís d’un Blind que escorat a banda genera algun dubte més, i va oferir un rendiment excepcional en defensa, però també en atac, ja que seva va ser la passada que va permetre Stuani fer a plaer el 0-1 al José Zorrilla per sumar els tres punts de la salvació contra el Valladolid.