És clar que la recordo, del principi al final. Quan vam arribar al camp, l’ambient d’eufòria, fer l’1-0 i, sobretot, l’empat final i tot el que va venir després. Tinc un moment gravat amb el gol del Lugo i el silenci de Montilivi durant vint o trenta segons. També les llàgrimes posteriors de tothom.

Tota la temporada havia estat èpica. Sortíem d’un concurs de creditors i hi havia un procés de compra i venda a mig camí. Arribar on vam arribar era increïble i mereixia un altre final. Després de posar-nos al davant, que era el més complicat, i en el 91’ que ens facin el gol, la diana anul·lada a Lejeune…, el guió no podia ser més cruel. Si deixem el final de banda, la temporada va ser molt bona, veníem del que veníem i, havent fet 82 punts, no pujar va ser dur.

Sí, en aquell moment sí. Què més s’havia de fer per pujar?

Ens va arribar informació a través d’alguns representants. Això és futbol i tothom ho negarà. Que la informació sigui real o no, no ho sé.

Ens hem de posar en context. No vam fer res, però havíem de ser conscients que el club estava en un procés de compra i venda. Estàvem auditats i teníem gent a dins del club; per tant, encara que ens hagués passat pel cap fer alguna cosa, no podíem fer-ho. Si el Girona pujava, l’escenari podia canviar. Hi havia una sèrie de factors extraesportius que remaven en contra que el Girona pugés a primera divisió. Sobretot LaLiga, a qui li interessava que hi hagués un canvi de propietat. No teníem marge de maniobra i no hi havia d’haver moviments estranys.

Si haguéssim pujat, l’escenari d’avui seria diferent. Potser no s’hauria concretat la compra i venda del club, i això és una opinió personal. Això podia passar, perquè no estava escripturada la compra, i hi havia una carta d’intencions (LOI) amb una entrega a compte, un compromís. Hi va haver una transferència de Pini que no va arribar..., un xou gegant. No només va ser el del Lugo el cop que vam rebre durant la temporada.

Amb el temps, la gent mereix saber com va anar tot en un moment tan clau per al Girona. Tot això forma part de la història del club. Van passar moltes coses i aquella temporada va ser molt més que Lugo. Vam estar a 30 minuts de desaparèixer amb el concurs de creditors estant a Madrid. Si no presentàvem els diners abans de les 2 del migdia, tancaven el concurs i llavors no hi havia marxa enrere.

No hi estava acostumat i no coneixes com és el futbol professional fins que el vius en primera persona. Tot i que portava anys sent vicepresident, tot el focus mediàtic va caure a Girona, i un no està preparat.

És una empresa. El futbol modern va així, tot està molt professionalitzat, i implica pros i contres. Pel que fa a identitat tens un preu a pagar, però si realment vols aspirar a ser on és el Girona, potser no hi ha cap més remei que arribar fins aquí. Cadascú valora si compensa.