OK Lliga

Neix el mite d’Egurrola

El final abrupte per la derrota en la semifinal de l’OK Lliga no entela la trajectòria de pel·lícula del llegendari porter del Barça, el jugador del club que ha aconseguit més títols (78) amb el primer equip des que hi va debutar el 1998 a Riazor

El desencís lògic i humà per la derrota, i per un final abrupte i gens –o potser molt– poètic que li va omplir de llàgrimes els ulls i li va causar desconsol, no entela, ni de bon tros, la trajectòria del considerat millor porter de la història de l’hoquei sobre patins: Aitor Egurrola. L’avalen mil títols en 24 temporades d’idil·li amb l’èxit i de saber també aixecar-se quan ha calgut, perquè no tot sempre han estat flors i violes en un club i una secció d’alta exigència en què gairebé tenen més rebombori les derrotes que no pas els títols. El temps tempera els sentiments. Amb les hores i els dies, Egurrola, guanyador nat, valorarà i oblidarà –o si més no aparcarà al calaix dels mals endreços del cervell– el mal tràngol d’un darrer partit i una última sèrie contra el Reus Virginias que posa fi a l’hegemonia blaugrana en l’OK Lliga. Egurrola ja era una llegenda en actiu per la seva experiència i ascendent i ara adquireix la categoria de mite de l’esport perquè serà recordat amb admiració per les seves aturades, per la seva sobrietat sota pals, pels seus rècords probablement inabastables. No en va, és l’esportista del Barça amb més títols guanyats (78) en una trajectòria impecable, el jugador d’hoquei sobre patins amb més copes d’Europa (11), una més que Sergi Centell, i el que ha guanyat més OK Lligues, 21, cinc més que l’impagable Sergi Panadero –40 anys–, que ara es queda de llegenda visible, i sis més que el genial Beto Borregán. El seu pes a l’equip i al vestidor ha estat sempre cabdal i ha estat fonamental per a tots els entrenadors que ha tingut en la seva vasta trajectòria. En el seu emocionant acte d’anunci de fi de cicle el març passat va admetre que hauria volgut continuar una temporada més, però malgrat això, es va mantenir fidel als colors blaugrana i segur que ha rebutjat un bon grapat d’ofertes per continuar en actiu.

És un jugador estimat, respectat i això, en un món tan endogàmic com l’hoquei, té el seu mèrit. Només cal veure la reacció dels companys i dels rivals, dels seguidors propis i dels del Reus dimarts al Palau i dels de les pistes en què s’ha anat acomiadant en les últimes setmanes, per veure que ha estat un esportista singular i de gran nivell humà. No li han ensenyat mai cap targeta vermella, una dada que el defineix. Un dels seus botxins en el darrer partit, l’especialista en faltes directes i excompany al Barça Marc Julià, era ben explícit a les xarxes: “El millor jugador de tots els temps. Tot el respecte del món, i no només meu, sinó de tot l’hoquei mundial. Gràcies per tot, Pop, res serà igual!”. “Llegenda Egurrola”, remarcava Dani Rodríguez, l’exjugador del Voltregà i ara al Taradell que també penja els patins després de molts anys a les pistes. Curiosament, Egurrola no era el més veterà de l’OK Lliga, un privilegi que continua lluint un altre porter, Jaume Llaverola (Girona), que té 45 anys. El món de l’hoquei, utilitzant el tòpic, es va bolcar en el reconeixement al porter català amb setze cognoms bascos en el seu arbre genealògic, una persona preclara de ment que les caça al vol i que ha compatibilitzat el seu tarannà bromista amb la seriositat en la feina esportiva. Un referent. Serà el segon jugador de la secció, rere Borregán, al qual retiraran la samarreta amb l’1, en aquest cas un dorsal al·legòric.

Els inicis

Fa 24 anys que va debutar en el primer equip, en què Gaby Cairo el va rebatejar com el Pop pels seus tentacles. El seu bateig de foc va ser el 31 d’octubre del 1998 a Riazor (2-2), un escenari de primera magnitud en què es va fer valer. Carlos Figueroa el va convocar a correcuita. Sergi Llorca va trucar al conserge de la Universitat perquè l’avisessin, s’afanyés i fes la bossa. Carles Folguera, el seu ídol, havia pres mal en un entrenament. La tranquil·litat que tenia va ser una de les virtuts que de seguida van captivar tothom. El tècnic andalús se la va jugar –era el tercer porter– i va néixer una estrella. “Hi havia dies en els entrenaments que parava més que Folguera”, rememorava el mític entrenador blaugrana (1998-2005).

Tenia 15 anys quan va aterrar al Barça procedent de l’Horta (1995/96). Abans havia patinat i jugat amb el Castelldefels, el seu primer equip. De petit també havia estat jugador de pista i, de fet, ho compatibilitzava. Amb els grans feia de porter i amb els de la seva edat, de jugador. No va anar a petar sota els pals per vocació, sinó per la decisió dels tècnics que li van fer proves de porter. La seva mare, Agur, el va dur a entrenar a Horta en horaris intempestius. El van apuntar perquè la seva mare es pogués dedicar en plenitud a cuidar el seu pare, Fernando, que tenia un càncer que va superar.

Rècord d’imbatibilitat

També té el rècord de temps imbatut en l’OK Lliga, amb 230 minuts i 30 segons. Així mateix, ha guanyat títols amb la selecció espanyola absoluta i té en el seu palmarès dos campionats d’Europa i dues copes de les Nacions. El títol mundial se li va escapar. El 2003 va guanyar el bronze amb Espanya en el mundial d’Oliveira de Azeméis (Portugal) i l’any 2015, en el seu retorn a la selecció estatal després d’onze anys, va aconseguir la plata a La Roche-sur-Yon (França). Va ser l’MVP de dues copes (2007 i 2011). És el jugador més veterà actual de les seccions professionals, tot i que el supera el jugador d’handbol ja retirat Andrei Xepkin, que va afrontar una segona etapa al Barça a 43 anys. El dia 24, per Sant Joan, Egurrola en farà 42.

ESTIMAT

Respectat per tothom, a Egurrola no li han ensenyat mai cap targeta vermella
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)