Sergi Panadero
exjugador del barça (2003-2024)
“És un honor que el Barça retiri la meva samarreta”
“Pel Barça i pel Palau, hi han passat molts jugadors, i que pugui ser un dels elegits m’omple d’orgull”
“Ho afronto amb nervis, però amb la il·lusió que sigui un dia especial per a mi i per a la gent que m’estima”
Els nervis d’aficionat són diferents que els de jugador. Estic convençut que el Barça tornarà a aixecar l’OK Lliga
Sergi Panadero (Vic, 1982) es convertirà avui en el tercer privilegiat de la secció d’hoquei sobre patins del Barça que té la samarreta penjada al Palau. El número 9 de l’osonenc serà etern al costat del 21 de Beto Borregán i de l’1 del porter Aitor Egurrola, i de dotze mites més del bàsquet, l’handbol i el futbol sala blaugrana. Vint-i-una temporades al club (2003-2024) i 68 títols avalen la trajectòria d’un jugador exemplar que ha destacat sempre pel seu físic incansable, els seus valors i la seva professionalitat a la pista i el vestidor. L’emotiu acte es viurà avui quan s’acabarà el Barça-Alcoi, el primer partit dels quarts de final de l’OK Lliga, que començarà a les 20.30 h.
Més enllà dels títols i la longevitat de blaugrana, la retirada de la samarreta simbolitza la seva dedicació, els seus valors i la seva professionalitat.
És un honor que pensin en la meva figura com a candidat perquè et retirin la samarreta. Per això estic molt content que es valori la meva trajectòria al club dins de la pista i fora. És un orgull molt gran.
Tercer jugador de la història de la secció rere Borregán i Egurrola i quinzè de tot el Palau. Déu-n’hi-do.
Quan ho dius així, se’m posa la pell de gallina. Pel Barça i pel Palau, hi han passat molts jugadors i molta història, i que pugui ser un dels elegits m’omple d’orgull i de satisfacció. Al final es valora una trajectòria que va començar ja fa molts anys.
Devia viure en primera persona els actes de retirada de samarreta tant de Borregán com d’Egurrola.
Sí. Recordo que van ser dos actes molt emotius i especials per a ells i en van gaudir cadascun a la seva manera.
Com visualitza el que passarà avui. Creu que es trencarà emocionalment?
Sincerament, no sé com respondré ni com anirà l’acte. Prefereixo no pensar-hi abans i gaudir després del moment. La gent que estimo també hi serà i el que he de fer és gaudir-ne, tot i que de ben segur que els nervis també hi seran. De moment ho afronto amb la il·lusió que sigui un dia especial. Per a mi i per a la gent que m’estima.
El seu predecessor en la retirada de samarreta, Egurrola, deia dies abans que tenia por escènica perquè no li agradava ser el centre d’atenció. Com ho porta?
Jo tinc el mateix perfil que ell i no m’ha agradat mai ser el centre d’atenció. N’havia parlat amb l’Aitor i ja em va explicar que havia tingut nervis durant tota la setmana, i per això intento evadir-me al màxim. No sé exactament què passarà i intento no imaginar. Només viure el moment quan arribi, tot i que tinc clar que estaré nerviós i després tindré les emocions a flor de pell.
Quina és la seva funció ara al Barça?
Soc el responsable de l’equip de la Fundació Barça Genuine, un equip de nois i noies majors d’edat amb discapacitat intel·lectual. És un col·lectiu molt especial que em fa gaudir de la feina. Tenim un staff amb el qual em sento molt a gust i la feina va vinculada a l’esperit d’equip, que és el que he viscut de jugador.
Una feina molt enriquidora…
Evidentment. Et fa tocar de peus i a terra i és una feina molt motivadora, perquè és un projecte molt engrescador. Juguem molts tornejos. El futbol és un món totalment nou per a mi, però també n’estic gaudint.
Havia tingut relació amb el col·lectiu prèviament?
Dins la família hi havia tingut contacte i a partir de llavors va sorgir.
Com porta veure els partits del Barça des de la graderia?
Amb nervis. Quan ets a la pista pots ajudar més directament. Els nervis d’aficionat són diferents que els nervis de jugador. També es cert que gaudeixo quan fan bons partits.
Una temporada complicada...
Si, però ara estan en un punt en què tenen el play-off amb el factor camp a favor i han de ser forts a casa per intentar aixecar el títol de l’OK Lliga. L’equip està capacitat per fer-ho i estic convençut que ho tiraran endavant i tornaran a aixecar el títol de lliga.
Es va publicar durant el curs que havia tingut una oferta per tornar a calçar-se els patins i jugar al Voltregà, el seu club d’origen. Ha tingut molts oferiments?
Sincerament, un cop vaig decidir que em retirava, va quedar molt clar que plegava i que a partir de llavors ja no hi ha hagut aquesta possibilitat de tornar a posar-me els patins.
Què li va semblar la victòria del Barcelos en la final a quatre de la lliga europea. Una sorpresa o en el marc del potencial dels equips portuguesos no es pot parlar de sorpresa?
Una mica de sorpresa sí. Quan començava la final a quatre qui més qui menys tenia els seus favorits i segurament el Barcelos no era el que tenia més percentatge per endur-se la victòria. Però a dia d’avui, l’hoquei sobre patins s’ha encaminat cap a una manera de jugar
en què, sincerament, els partits costa molt trencar-los i es un juga un hoquei especulatiu i una vegada el Barcelos es va plantar a la final tenia clar que el partit seria igualadíssim. Sorpresa a mitges perquè si hagués hagut d’apostar no hi hagués apostat.
Caldria un altre retoc al reglament...
Crec que seria convenient per potenciar el joc d’atac. Al final, el canvi de normes es va fer perquè fos més atractiu i primer es va aconseguir. Però ara, de mica en mica, ens hem encallat una mica especulant una mica més i per això caldria fer alguns retocs.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.