Gimnàstica

JUDIT CARMANIU DE BATLLE

GIMNASTA I AMBAIXADORA DE LA JORNADA DE L’ESPORT FEMENÍ

“Els Jocs sempre són un somni per als esportistes”

El GEiEG li va quedar petit i ara viu i s’entrena a Benicarló amb el Mabel, on ha confirmat la seva progressió

Veu cada vegada més nois que s’atreveixen amb una modalitat considerada “femenina”

Un dels problemes que tenim és que a la gent encara li costa diferenciar la gimnàstica artística de la rítmica

Judit Carmaniu (2005, Girona) és encara una esportista poc coneguda a les comarques gironines, però és considerada la gran promesa de la gimnàstica rítmica. Al GEiEG, amb només vuit anys, ja va meravellar i va fer el salt al Mabel, un dels grans clubs de la rítmica, on l’any passat va confirmar el seu potencial conquerint el concurs complet del campionat d’Espanya júnior.

La gimnàstica rítmica ja li ve de família...
Sí, la meva mare (Gemma de Batlle) va arribar a ser campiona d’Espanya. Quan era molt petita em va portar a una competició i em va agradar molt. Tot va començar aquí.
És un esport en què s’ha de començar, de fet, de molt petita, diuen.
M’hi vaig posar quan tenia uns set o vuit anys. Primer ho vaig fer a l’escola Masmitjà i després vaig anar al GEiEG amb la Gemma Agustí.
Va ser arribar i moldre.
Es pot dir que sí. El primer any vaig guanyar totes les competicions escolars de Girona i el segon, al GEiEG, vaig guanyar-ho tot en la copa catalana.
En quin moment va veure que això podria ser molt més que una afició?
El 2019, quan vaig quedar setena al campionat d’Espanya de Mallorca i em vaig classificar per a dues finals d’aparells, em va sorgir la possibilitat d’anar a un club molt gran, el Mabel de Benicarló. Amb la Manola Belda (entrenadora) vaig guanyar el concurs complet en el campionat d’Espanya júnior i també dues finals d’aparells.
Fitxar pel Mabel també va voler dir marxar de Girona?
Sí, estic vivint a Benicarló amb la meva mare i de tant en tant vinc a Girona, però la meva vida passa molt per la gimnàstica perquè estic tot el dia entre l’institut, anant a classe i fent els deures, i els entrenaments. A més, ara que he acabat el curs ens entrenem matí i tarda, ja que començaran les competicions importants.
Tot aquest sacrifici i esforç acaba compensant?
Sí, segur, sobretot si t’agrada l’esport que fas; si no, és veritat que seria molt difícil de resistir.
A diferència d’altres esports, la gimnàstica rítmica s’associa només a les noies. Està canviant això?
Primer el que veig, encara que sigui un esport minoritari, és que cada vegada hi ha més nenes que en fan i això també passa amb els nois. Fins i tot ara tenen el seu propi campionat d’Espanya.
Abans alguns no veien bé que les nenes juguessin a futbol. Aquí passa al revés, doncs.
Sí, segurament, però la societat està canviant en moltes coses i una és aquesta.
Quan triomfes a Catalunya i Espanya els següents objectius deuen ser els internacionals?
Ara ja estic en el grup considerat com la primera categoria amb les 18 millors d’Espanya. De fet, soc l’única júnior, per sobre només hi ha les noies de la selecció absoluta. Hem de fer bons resultats per mantenir-nos en aquest grup.
Esports com aquest arriben sempre al seu apogeu als Jocs Olímpics. Entenc que és un objectiu sempre present també per a les gimnastes?
És el somni de tots els esportistes però cal treballar molt, millorar i fer-ho pas a pas, o pensar per exemple en el 2024 encara.
La plata de l’equip espanyol als Jocs de Rio devia ser una injecció de moral per a les noies que pugen per sota?
Sí, a més, un dels problemes que tenim és que la gent no sap diferenciar encara la gimnàstica artística de la rítmica i aquella medalla va ajudar a fer que molts ho tinguessin ara més clar.
Encara hi ha països molt per sobre em temo?
Sí, Rússia, sense cap dubte, i també altres de l’Est, com Bulgària i Bielorússia.
Coneixen els mètodes d’entrenament d’aquests països. Són més durs?
Pel que sabem, tenen sobretot unes instal·lacions gegants per entrenar-se i allà la rítmica és com per a nosaltres el futbol, un dels grans esports dels seus països.
Segueix el futbol o altres esports?
Sí. Ara estic molt enganxada al Girona per veure si puja a primera divisió.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)