Més esport

AGNA EGEA

ATLETA AMB ESCLEROSI MÚLTIPLE

“Córrer em fa veure les coses des d’una altra perspectiva”

“Totes les disciplines que practico són bones i defineixen molt bé el meu caràcter. Si l’esport no formés part de la meva vida, no seria qui soc”

“Has de conèixer el teu límit, i això és el que he anat aprenent al llarg dels anys”

Patrocini
El pacient ha d’empoderar-se, cuidar-se i mantenir-se viu. L’actitud influirà molt en l’evolució de la malaltia

A Agna Egea li van diagnosticar esclerosi múltiple als 16 anys. En l’esport ha trobat una forma de superació per conviure amb els brots físics i psicològics produïts per aquesta malaltia neurodegenerativa que afecta més de 50.000 persones a tot l’Estat. Des que va descobrir la seva passió per córrer, no s’ha aturat ni un instant i ha participat en nombroses curses per mantenir-se activa i ajudar a visibilitzar aquesta malaltia. “L’EM no em para”, aquest és el lema de la nostra protagonista.

En plena adolescència li van diagnosticar EM. Com ho recorda?
És un record dolorós perquè va ser una mala època. Tenia 15 anys quan vaig tenir el primer brot de la malaltia. Anant cap al col·legi, vaig perdre la visió d’un ull. Cap persona en aquesta edat pensa que tindrà una malaltia degenerativa. El record és trist i amb molta incertesa. En aquest moment et planteges moltes coses. Es trenca totalment la teva adolescència i madures de cop a còpia de males notícies.
Aquests primers anys van ser els més durs?
No, perquè des que va arribar la covid vaig recaure de la malaltia. Feia més de nou anys que no tenia cap brot, i ho he viscut pitjor ara que no pas amb el diagnòstic. En aquell moment tot era nou, desconeixia la malaltia, no sabia què passaria, investigues i veus quin és el pronòstic d’altres pacients..., però no sé si per la immaduresa o l’edat, no ho vaig rebre amb el mateix impacte que ara.
Ara com està?
Estic en un procés d’acceptació. Ha estat com reviure aquest diagnòstic. Després de tants anys sense cap brot, et penses que ets immune a la malaltia, que ets diferent de la resta de pacients i que tot el que feia per cuidar-me servia. No vull dir que no serveixi, però t’adones que de veritat estàs malalta i que la malaltia està viva.
Després de dos anys aturada des que li van diagnosticar EM, va tornar a practicar esport. Per què?
Sempre havia estat una noia molt activa, m’agradava molt l’esport. Als 14 anys em vaig apuntar a futbol, i als 16 em van diagnosticar la malaltia. En aquell moment no em recomanaven fer esport perquè no se’n coneixien els beneficis i jo veia que aleshores potser no m’anava bé. Necessitava un temps per conèixer la malaltia i veure com m’afectava, fins que va arribar un moment en què no m’agradava la dona en què m’estava convertint perquè era molt sedentària. Aleshores vaig començar a córrer i em va agradar moltíssim.
Què opinaven els metges del fet que fes esport?
No ho criticaven, però sí que em deien que anés amb molta cura, perquè no sabien si em podria anar malament. És cert que quan practiques esport d’alta intensitat pot ser que els símptomes revifin, però no vol dir que l’esport t’empitjori la malaltia. Has de conèixer el teu límit, i això és el que he anat aprenent al llarg dels anys.
En què l’ha ajudat l’esport?
Totes les disciplines que practico, com l’atletisme, el ciclisme i el senderisme, m’han aportat alguna cosa. Tots els esports són bons i defineixen molt bé el meu caràcter. Per exemple, si vaig a córrer, és el moment en què necessito més explosió i trec tot el que porto a dins. És un dels esports en què aconsegueixo no pensar. Em calma i em permet veure les coses des d’una altra perspectiva. Això és molt important, perquè l’Agna pensa i rumia molt. Si l’esport no formés part de la meva vida, no seria qui soc.
Va començar fent curses de 10 quilòmetres. Després, mitges maratons, fins a participar en una Trailwalker.
Aquestes bajanades que he arribat a fer no només van ser per la malaltia. Vaig perdre un familiar molt important a la meva vida, i l’esport em va permetre reactivar-me i estar millor anímicament. A més, em vaig preguntar què podia fer per visibilitzar la malaltia. Aleshores, vaig pensar que podria recaptar diners per destinar-los a una fundació per l’esclerosi múltiple i fer veure a altres pacients que optar pels bons hàbits és una bona idea per tenir una millor qualitat de vida. No només amb tractaments farmacològics, sinó que el pacient ha d’empoderar-se, cuidar-se i mantenir-se viu. L’actitud que tingui el pacient influirà molt en l’evolució de la malaltia.
Té un blog, ‘L’EM no em para’. Amb quina finalitat el va crear?
Primer, per visibilitzar la malaltia i la meva experiència. Després es va convertir en una eina terapèutica sense adonar-me’n. Escriure va molt bé, perquè és una manera de sanar les vivències que t’han anat passant durant la vida. És important fer veure al món diferents maneres de viure i que tots som igual de diferents.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)