La gesta del Granollers

Ha estat sens dubte el gran exercici del Balonmano Granollers. L’equip masculí, tercer en l’Asobal –una posició, això sí, per sota que el curs anterior–, va assolir el brillant subcampionat de la lliga europea, amb sabor de gesta. La classificació per a la final a quatre amb l’assalt a la pista del potent Flensubrg, l’organitzador de la fase final, que va quedar-ne fora i amb un pam de nas, en un partit memorable, passa a l’imaginari col·lectiu de la ciutat, del club i de l’esport català. També resulta sorprenent el subcampionat de copa de l’equip femení al Martín Carpena de Màlaga, una proesa si considerem la seva situació en la lliga. En la semifinal va eliminar l’amfitrió, el Màlaga (27-20), i en la final va caure amb el cap ben alt contra el Super Amara Bera Bera basc (31-25), que va aixecar la seva setena copa. El BM Granollers tindrà el curs vinent els equips masculí i femení en competició europea, una fita sense precedents en la història del club i en tot l’handbol espanyol.

La Penya, semifinalista

La Penya també ha fet parlar de valent en l’ACB, competició en la qual ha repetit semifinals, en què va quedar eliminada contra el Madrid, el campió d’Europa, tot i que va esgarrapar una victòria sonada al Wizink Center amb una exhibició de Kyle Guy. A més del títol brillant del Barça, completen el quartet català la permanència del Baxi Manresa, en un curs dur en què es va haver de sobreposar a un inici molt complicat –la saviesa de Pedro Martínez hi va tenir molt a veure–, i la del Bàsquet Girona, que va celebrar la permanència en la seva primera temporada en l’elit, un exercici de superació col·lectiu en què l’afició ha estat sempre implicada en el retorn del bàsquet d’elit masculí.

En la lliga femenina, el Barça CBS va viure un debut somiat eliminant l’Spar Girona en quarts i arribant a les semifinals. Malauradament, ha hagut de renunciar a la competició europea per falta de pressupost. Les gironines, tot i l’alegria de la supercopa, han viscut una temporada dura, amb el pas barrat als quarts de final de l’Eurolliga i amb una plaga de lesions que han estat un martiri. El Sedis va caure en quarts de la lliga contra l’Avenida, posterior botxí del Barça CBS. En l’Eurocopa, l’equip de l’Alt Urgell va fer història arribant per primer cop als quarts.

El tercer temps

La temporada de la Santboiana ha esta prou bona. No ha tingut l’excepcionalitat ni el ressò del curs anterior, quan el degà va guanyar la lliga, però el balanç és positiu. Un títol, la supercopa, i haver arribat a les semifinals de la lliga eliminant en quarts el Barça formen un balanç que reforça la línia de l’entitat.

En hoquei herba, l’Atlètic Terrassa va fer un paper ben digne en la màxima competició continental, l’Euro Hockey Keague. Va guanyar els quarts i en les semifinals va perdre en els shot outs contra el Rot Weis alemany. El conjunt de Xero Gasol va acabar en un brillant quart lloc i va quedar a un pas de jugar la seva segona final de la competició amb el format actual. El Junior FC va celebrar el seu primer títol de la lliga femenina superant el reputat Club de Campo (22 títols i líder en històric de la competició) en la final celebrada a l’estadi municipal Martí Colomer de Terrassa, fet que li permetrà afrontar el curs vinent per segona vegada en la seva història l’Euro Hockey League, la màxima competició continental, el torneig de la màxima exigència en el qual l’any 2022 va obtenir un bronze meritori en el seu debut.

Bona temporada del voleibol català d’elit. El DSV Sant Cugat va accedir a la copa que el club va organitzar a la vila vallesana i també es va classificar de nou per jugar la fase pel títol de la Lliga Iberdrola. En els dos casos va caure eliminat en els quarts. En masculí, va passar el mateix. El Barça també va jugar la copa i va perdre en els quarts i tampoc no va progressar en la fase pel títol. El CVB Barça va certificar el retorn a la màxima categoria femenina, però no va exercir el seu dret per falta de diners com ja ha passat en altres ocasions en el voleibol català.

Festa a Sant Joan Despí

El Llevant les Planes de Sant Joan Despí ha sabut assimilar les dificultats del seu retorn a l’elit del futbol estatal i, amb l’onzè lloc, ha segellat la permanència, el gran objectiu del curs. Dos triomfs seguits, contra l’Atlético de Madrid i la Real Sociedad, van segellar l’èxit de l’equip de Ferran Cabello.