Waterpolo

Es busquen esquerrans

Waterpolo. L’olotí Blai Mallarach, de 36 anys, fa temps que és l’únic jugador de la selecció estatal amb aquesta lateralitat tan preuada

La selecció espanyola, amb la sempre notable quota catalana, s’ha desplaçat al mundial de Doha amb un únic esquerrà entre els quinze convocats, l’olotí Blai Mallarach (1987). No és cap novetat i ja fa més d’un lustre que el tècnic barceloní David Martín, amb set medalles en grans campionats en set temporades, ha estat capaç de bastir un equip guanyador tot i disposar només d’un jugador amb aquesta condició. Mallarach ja té 36 anys –en farà 37 a l’agost– i a curt termini no sembla que hi hagi relleu per ocupar aquesta posició. Obsessiu en la feina i visionari, el seleccionador espanyol admet que en el futur haurà de buscar solucions a aquesta mancança. “Actualment en Blai [Mallarach] és l’únic esquerrà que tenim i segurament estarem uns anys sense. Ens haurem d’adaptar i ho farem”, diu taxatiu Martín.

Mallarach, actualment a les files de l’Astralpool CN Sabadell, reconeix que la seva condició “és molt buscada”. “Per a les assistències i els llançaments, i per obrir angles, la d’esquerrà és una posició cabdal en el waterpolo. És molt difícil jugar amb dretans a la banda dreta. Penso que s’està treballant a la base per trobar esquerrans, però possiblement no tenen el perfil o la talla, i no n’hi ha. Quan jo em retiri, segurament començaran a buscar jugadors més joves, però d’edats compreses entre els vint i pocs i trenta, no n’han sortit”, remarca.

Nani Guiu, el director tècnic de waterpolo de la Federació Catalana de Natació (FCN) al CAR de Sant Cugat del Vallès, admet la dificultat de trobar esquerrans de primeríssim nivell. “N’hi ha alguns, però encara són massa petits per saber-ne el recorregut. En les categories cadets, juvenils o júniors i per a les seleccions estatals n’han anat sortint, però l’exigència de l’absoluta és tan bèstia que per un motiu o altre no han acabat de fer el salt”, raona Guiu, que recorda jugadors com Albert Ponferrada o Roberto Valera, que ara estan competint en la lliga universitària dels Estats Units. En tot cas, el director tècnic de la federació catalana assenyala que també hi hagut seleccions sense esquerrans, o esquerranes en el cas de les femenines, que han estat campiones del món. “El mateix David Martín, quan va aconseguir la plata al mundial de Roma 2009, jugava en aquesta posició, tot i que aleshores a l’equip també hi havia en Xavi Garcia”, afegeix. I sentencia: “Sempre és millor tenir jugadors esquerrans, i si són del nivell dels serbis Dusan Mandic i Filip Filipovic, doncs encara millor.”

LA FRASE

Per a les assistències i els llançaments, i per obrir angles, la d’esquerrà és una posició cabdal en el waterpolo
Blai Mallarach

Tres esquerranes, a l’equip femení

A diferència de David Martín, el tècnic de la selecció espanyola femenina, Miki Oca, va sobrat de jugadores esquerranes. En la convocatòria per al mundial de Doha, com ja va fer en l’europeu dels Països Baixos, en té tres, liderades per la sabadellenca Judith Forca, considerada una de les millors jugadores del món. Completen el triplet d’esquerranes la veterana madrilenya Pili Peña i la jove rubinenca Ariadna Ruiz. Més enllà d’aquestes tres convocades per a Doha, també estan o han estat en l’òrbita de la selecció estatal altres jugadores esquerranes com Paula Prats, Alejandra Aznar o Sílvia Morell.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)