I no ho deien pels darrers resultats del FC Barcelona, no: ho deien perquè consideren que la pràctica de l’esport i de l’exercici físic (aquí van estar una estona parlant sobre què constitueix cadascuna) ofereix a la persona un estat de benestar i de millora que, al cap i a la fi, és una mica més de felicitat. Per tant, podríem dir que “l’esport dona felicitat” és una de les conclusions que es poden extreure de la taula rodona organitzada com a pròleg dels Jocs Emporion, que s’han fet a Girona i Salt, i que van tenir Francesc Sánchez Carcassés com a moderador, el doctor Ramon Brugada, la nedadora sènior Roser Castillo i l’exfutbolista professional Pere Gratacós.

L’aula magna de la Casa de Cultura de Girona era plena de gom a gom, sobretot d’esportistes d’una edat avançada i de gent que ha practicat esport i continua fent activitat física, trencant el tabú que a partir dels seixanta el millor que es pot fer és mirar l’esport des del sofà.

L’onzena edició dels Jocs Emporion ha arribat enguany a l’última convocatòria i aquesta activitat, destinada als més joves i que reuneix més de sis mil esportistes de les comarques gironines, s’ha concentrat al Gironès. En diferents escenaris al llarg del cap de setmana han desfilat nens i nenes que han practicat esports com la gimnàstica rítmica, l’atletisme, l’handbol, el vòlei, el bàsquet, la gimnàstica artística, el futbol, el judo, el patinatge artístic, l’hoquei i la natació, a més de la trobada multiesportiva.

Tot i que la intensa calor —un veritable sol de justícia, potser inesperat pels organitzadors— ha estat un obstacle a superar, l’entusiasme dels joves esportistes es podia copsar en la seva constància i ganes de dur a terme activitats que segurament alguns no havien provat mai. Això es notava en proves poc habituals, com el llançament de javelina, on es veia que hi havia pocs practicants amb traça a l’hora de llençar la barra el més lluny possible.

Potser d’aquí a seixanta anys alguns dels vailets i les vailetes que aquest cap de setmana han practicat esport seran protagonistes d’una altra taula rodona, dedicada a l’esport entre jubilats, amb figures com el remer olímpic (Moscou 1980) Josep Pardàs, que continua sortint al llac de Banyoles cada dia: “No ho puc deixar; quan pujo al bot i començo a remar, sempre amb la mateixa il·lusió, noto que això és el que em dona vida.”

Una cosa semblant comentava l’atleta de Sant Feliu de Pallerols Quima Casas, que té 167 maratons a les seves cames i ja pensa a fer-ne una altra perquè els nombres senars no li agraden, però té clar que sortir a entrenar sempre amb un objectiu concret, una prova determinada, és el que hi dona sentit: “Des que ho vaig descobrir tinc clar que fer esport és fer salut.” I per això surt cada dia a córrer “i en bicicleta de tant en tant”.

Naturalment, alguns tècnics i especialistes presents a la sala van recordar els perills de fer esport sense valorar exactament les pròpies capacitats i les limitacions del nostre organisme, i van coincidir en la necessitat de “saber escoltar el cos” i també els metges que ens indiquin la nostra capacitat per a cada pràctica. “El cor i l’esperit poden ser joves, però el cos ja ha passat uns quants anys i cal entendre-ho”, va subratllar Raquel Font, directora de la Càtedra de l’Esport de la Universitat de Girona, que va insistir en la importància de fer cas als professionals per evitar lesions amb l’exercici físic.

Hi va insistir el doctor Brugada, que va recordar que cal ser sensats a l’hora de fer esport i que, malgrat les precaucions necessàries, els riscos que comporta la pràctica esportiva són ínfims en relació amb el benefici que comporten.

La xerrada va tractar molts temes, potser amb menys seriositat del que s’esperava, però amb una gran dosi de bon humor i empatia entre tots els participants. Van posar sobre la taula qüestions que donarien per a una altra sessió, com ara si els escacs són un esport pel sol fet de tenir una federació, com va plantejar Pere Gratacós. En tot cas, la conclusió general era que fer esport ens fa sentir bé, és molt positiu per a l’organisme i, si fem exercici, mengem millor, dormim més bé i ens trobem més a gust amb la gent… en definitiva, ens sentim més feliços.

Els més de sis mil nens i nenes dels Jocs Emporion segur que han estat també una mica més feliços aquest cap de setmana amb aquestes jornades en les quals han pogut provar una bona diversitat d’esports.