Ens hem tornat a presentar perquè volem dignificar, des d’una perspectiva econòmica i pressupostària, l’esport català. Ha arribat un moment que el maltractament pressupostari ha sigut tan exagerat en el nostre sector que ens hem tornat a presentar amb el principal objectiu d’aconseguir revertir aquest menyspreu pressupostari que l’esport ha tingut.

És qui té competències en l’esport català. Les administracions en general, però estic parlant de l’esport. I les xifres són molt clares. El 2010 estàvem amb un pressupost de 160 milions d’euros a la Secretaria General de l’Esport. Això es va retallar i avui encara no hem passat als 100. En el gap que hi ha entre el que vam cobrar el 2010, si li haguéssim sumat l’IPC, i el que realment s’ha acabat pagant, en el que ha deixat d’ingressar l’esport si no hi hagués hagut retallades, estem parlant de mil milions d’euros en aquests últims 15 anys. És una barbaritat. I és una barbaritat que s’ha de revertir. Però és que, si ens fixem en el que cobren directament les entitats, les federacions l’any 2010 estaven al voltant dels 30 milions d’euros. Avui, el 2025, no arriben als 14,8 milions. Estem a la meitat del que teníem l’any 2010. És evident que sense recursos no es pot desenvolupar la política esportiva. I ens hem pogut presentar perquè nosaltres hem fet molta feina aquests últims anys. Hem fet un model professional molt competent, un model empresarial molt competent. Hem assolit l’autonomia financera, hem pogut donar més serveis que mai, estem finançant les federacions més que mai, més de 5 milions d’euros de crèdit cada any a les federacions per poder desenvolupar les seves activitats; invertim més de 2,5 milions d’euros en serveis cada any a les federacions de forma gratuïta. Les federacions no paguen a la UFEC. Nosaltres revertim tot això a les pròpies federacions. El que ens interessa, i el motiu principal pel qual ens hem tornat a presentar, és que volem revertir la situació precària i econòmica de les nostres entitats. I arribarem fins on faci falta.

L’aspiració que nosaltres tenim és la següent. De manera immediata, hem de recuperar, almenys clubs i federacions, el que s’estava dotant l’any 2010 més l’IPC, que això són 35 milions d’euros les federacions i 15 milions d’euros els clubs. Això ha de ser de manera immediata. Immediata. I el que nosaltres hem demanat al govern i als partits polítics és que fem un pacte nacional de l’esport, per veure com aquests mil milions d’euros que no hem cobrat aquests últims anys ara es reverteixen en el món de l’esport. Perquè què ens pensem que són mil milions d’euros no invertits en l’esport? Vol dir instal·lacions deteriorades, noves que no s’han pogut fer; vol dir malmetre la cohesió social, discriminar la nostra població per raons econòmiques; vol dir no promocionar l’esport català a nivell internacional, falta d’oportunitats a les nostres seleccions per participar en competicions internacionals, etcètera. Hi ha tota una sèrie de coses que fan imprescindible poder revertir aquesta situació.

Jo crec, sincerament, que la voluntat de la conselleria és anar cap a aquesta línia. És més, quin sentit té tenir una conselleria si mantenim el pressupost de secretaria general? Cap. Perquè la dignitat i la representació institucional com a conselleria han de comportar un augment de competències i un augment de diners pressupostats en matèria esportiva. Per tant, no té cap sentit tenir una conselleria si no s’augmenten pressupostos. Jo crec que, d’això, el conseller, el secretari general i el govern de Salvador Illa en són plenament conscients.

Això no és cap excusa. Perquè hem vist com en allò en què sí que hi ha volgut posar l’accent el govern, sí que ho ha fet. Per exemple, s’ha aprovat una remodelació del Trueta per valor de 800 milions d’euros, que s’ha dotat econòmicament amb una modificació de crèdit. Quan s’ha volgut donar suport amb més contundència al català, també s’hi han destinat més diners. Per tant, si ells volen, poden. I ho han demostrat. Nosaltres estem parlant de qüestions urgents, que, com dic, són 35 milions d’euros a les federacions, 15 milions d’euros als clubs, i això ha de ser de manera urgent, i creiem que és fàcil i que seria un bon gest per part del govern en aquesta línia. I reclamem als partits polítics i al govern un pacte nacional per veure com podem recobrar els mil milions d’euros que s’han deixat de pagar a les entitats esportives i a l’esport en general i que creiem que s’han d’invertir en un futur.

Nosaltres confiem molt en la conselleria. Creiem que, si tenen conselleria, tenen la voluntat de dur a terme aquest augment pressupostari. Hi confiem plenament i esperem no haver de passar d’etapa, sinó que amb bon diàleg i comunicació puguem posar-nos d’acord.

Nosaltres sempre hem defensat la mateixa posició. El govern és qui ha de dur el timó, és qui surt elegit democràticament qui determina les polítiques esportives, cap on ha d’anar el país des d’una perspectiva de política esportiva. Però qui nosaltres creiem que ha d’executar aquesta política esportiva són precisament clubs i federacions, que són els que les han estat desenvolupant al llarg dels anys. Per tant, crec que és imprescindible que el govern doti aquests vaixells, aquests timoners, de recursos per desenvolupar la seva activitat. Els recursos serien les calories que necessiten els timoners. Necessitem que inverteixin en això i que marquin quin és el rumb que volen. Volen més projecció internacional? Volen reconeixement internacional de les seleccions? Volen més qualitat en l’alt rendiment? Volen més implicació de l’esport de base? Que defineixin què és el que volen, conjuntament amb el sector, i el sector ajudarà a desenvolupar tot això. I aquesta també és la nostra funció.

Sí, no hi ha manera d’acabar-ho. Vam parlar de la necessitat de renovar la llei de l’esport fa deu anys. Ens hi vam implicar i vam demanar el pacte nacional, que es va fer en el seu moment i que parlava de com s’havia de desenvolupar la llei. A partir d’aquí, vam desenvolupar la ILP, la que més suports ha rebut mai, i des d’aleshores és al Parlament. Ara el govern sembla que també vol impulsar la seva. El que és clar és que són processos paral·lels. No hem d’esperar a tenir la llei per corregir tota la situació. Per exemple, reclamem que els dirigents de l’esport puguin ser professionals si ho desitgen. Això és canviar un decret. Per tant, si hi ha voluntat, hi ha possibilitats de canviar les coses i no cal esperar a tenir una nova llei de l’esport per arribar a totes aquestes coses. És molt important que puguem tenir aquesta bona comunicació amb el govern i que es pugui desenvolupar.

L’1% és el concepte, cap on hem d’anar. Nosaltres el que reclamem és aquests 35 milions d’euros per a les federacions, aquests 15 milions d’euros per als clubs i un pacte nacional no per parlar de tot, sinó per parlar d’aquests mil milions d’euros que no s’han ingressat durant aquests 15 anys i com es fa per recuperar-los. Sobretot amb inversió en instal·lacions, organització d’esdeveniments, un pla estratègic conjuntament amb el sector non-profit, que això és molt important.

Ha de ser un pacte entre la societat civil i els partits polítics. El primer de què hem de ser conscients és que aquesta falta d’inversió ha perjudicat gravíssimament la nostra societat i el nostre sector. I això s’ha de revertir.

Crec que aquí hi ha una diferència molt important respecte al que teníem fa uns anys. La primera, hi ha l’Estatut d’Autonomia, que ens reconeix la possibilitat de tenir el reconeixement de les organitzacions culturals, esportives, etcètera. Després tenim la llei de l’esport, que clarament ens marca aquesta projecció internacional de l’esport. Però ara hi ha hagut un canvi molt substancial, la modificació de la llei espanyola el 2022, que ens permet tenir una via per poder reconèixer les seleccions catalanes a nivell internacional, també amb el suport del govern d’Espanya. Això pot semblar molt kafkià, però és el que diu la llei. Jo, que soc advocat i que soc molt legalista, dic que si la llei ens ho permet, podem treballar-ho. Si la llei ens ho permet, és legal. Si és legal, donem a aquelles institucions que ho vulguin desenvolupar el suport perquè ho puguin assolir.

Sí. Han estat reconeguts internacionalment, i si ells han pogut fer-ho, nosaltres també podrem.

S’està treballant en diverses línies, però permet-me que no ho destapi. Perquè si bé és veritat que és legal, i que fins i tot el govern d’Espanya hauria de poder donar suport a aquestes iniciatives, a ningú se li escapa, com passa amb el català a Europa, que quan tenen l’oportunitat de poder boicotejar, segurament ho fan. Hem de ser discrets. Però la situació ha canviat respecte a fa uns anys i ho hem d’aprofitar.

És absolutament viable.

Absolutament. Legalment, avui és possible. Si som capaços de fer el reconeixement com han fet els bascos amb la pilota basca amb altres esports, això és possible. O serà possible.

Jo crec que aquí hem de fer un punt d’autocrítica també nosaltres, perquè formaven part de la Setmana Catalana de l’Esport, en com hem promocionat les entrades, si ho hem fet amb prou temps i si hem invertit prou per promocionar-los. Dit això, és veritat que quan portes l’Argentina o el Brasil, omples el Camp Nou, i amb segons quines, no. En tot cas, el nostre primer president, Pompeu Fabra, deia que no cal abandonar mai ni la tasca ni l’esperança. I en aquesta línia estem treballant.

Jo crec que per donar suport a les seleccions catalanes i al reconeixement internacional no cal ser independentista. S’ha de ser legalista. La llei ens acompanya per fer-ho, sí o no? Sí. Per tant, si hi ha voluntat autònoma d’una entitat per poder-ho ser, el govern legalment ho ha de fer? Sí. És independent que vostè sigui independentista o no. Igual que nosaltres: és independent que jo pugui tenir una mentalitat més cap a una banda o cap a l’altra. La meva obligació és, si hi ha una entitat que vol tenir un reconeixement internacional, ajudar-la. I si a més tenim una llei espanyola que ens obre la finestra, hi hem de poder donar suport. Nosaltres vol dir el govern i també l’Estat. O algú es pensa que el reconeixement de la basca no ha estat amb la complicitat del govern espanyol? I ningú es pensa que el govern espanyol és independentista basc. No s’ha de ser independentista per treballar per una causa legal. Aquí és on som i per on hem de tirar.

Aquí hi ha una altra cosa, relacionada amb el tema pressupostari de què parlàvem. En l’últim mandat del tripartit, l’any 2010, s’invertia en la promoció de seleccions catalanes i el reconeixement internacional 3,8 milions d’euros. Quant s’està invertint ara? Zero. Ens podem lamentar, sí, però tornem a l’inici: o dignifiquem econòmicament el sector o no és possible. El reconeixement internacional només es podrà assolir si el govern dota de recursos les federacions. On hem de posar l’èmfasi? A recuperar econòmicament el que no se’ns ha dotat durant aquests 15 anys i sobretot a dotar de manera urgent clubs i federacions. L’activitat de clubs com el Mediterrani, el Catalunya, el GEiEG, l’Atlètic Terrassa i tants altres, és fonamental per al nostre país. Com deia Cruyff, els diners, al camp. I per fer-ho, has d’ajudar clubs i federacions.

A la meitat del període, en tres anys, hem d’haver aconseguit la dignificació econòmica, la professionalització dels directius, que ha de ser immediata, desenvolupar la llei per protegir els clubs, i el reconeixement internacional. Esperem que en aquests dos anys de mandat del govern espanyol hàgim pogut desenvolupar-ho. En tres anys s’ha d’haver aconseguit. I nosaltres estarem tossudament insistint i exigint per aconseguir aquests recursos per a les entitats. Lluitem per la gent, per la base, pels clubs, per la cohesió social i per fer una societat més sana i feliç a través de l’esport.

No hi ha més federacions, ara mateix. Totes les federacions existents a Catalunya estan sota el paraigua de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, bàsicament perquè intentem fer un suport a les nostres entitats. Les entitats no paguen, no és que tingui un cost per a les federacions, i sempre intentem donar-los suport.

Hem tingut el 98% dels avals. Els que no hem rebut és més per un tema intern o de processos que per un tema de voluntat. Per tant, nosaltres estem molt satisfets. Em satisfà, deu anys després d’haver sortit president, poder ser reelegit amb un 98% dels avals. Però em recorda que som temporals i hem d’esforçar-nos cada dia per guanyar-nos la confiança de tothom.

He tingut moltes propostes, tant en l’àmbit privat com en l’àmbit públic. A mi em mou l’amor per l’esport, per l’equip, pel projecte, pels amics. Hi ha dues maneres d’estar en un lloc. I un és ser-hi per ser-hi, sense tocar gaire res, que no és el meu estil. El meu estil és arribar a un lloc per transformar-lo, per fer-lo millor, perquè em mou l’amor per aquella cosa. I hem demostrat que, tot i les adversitats, hem estat capaços de sortir reforçats. Hem fet una feina molt potent, amb un equip molt motivat, fent una estructura robusta, amb molt servei i donant solucions als problemes reals que tenien les federacions. I ara s’obre un període que vull focalitzar molt en la dignificació econòmica del sector, la professionalització dels directius, el reconeixement internacional de les federacions i la protecció dels clubs i les federacions. Això és el que ens mou a tornar-nos a presentar. I per això no he acceptat moltes vegades altres ofertes que he tingut perquè m’ha semblat que el que era més important és acabar la feina. Vull acabar el meu període al món de l’esport havent assolit aquests reptes.