Una copa més per fer via cap a la Champions
Handbol. El Barça enllesteix la final en una gran primera part contra l’Ademar (12-22) i ja es focalitza en la final a quatre europea
Ademar 25 Barça 34
ABANCA ADEMAR DE LLEÓ:Á. Pérez, Lindqvist (5), Miñambres (2), C. Álvarez (8, 4 p.), Wasiak, Hatem (1), Benites (2) –set inicial–; Peñacoba (p.s.), Sanz (3), A. Fernández, Rozada, Sánchez (3), Duarte, Martin, E. Fernández (1) i M. García.BARÇA:Nielsen (1); Janc (3), Mem (3), Makuc, N’Guessan (3), Frade (5), Ariño (6) –set inicial–; Gerard (p.s.), Bazán (1), Carlbogard (2), Aleix (3, 2 p.), Petrus, Richardson (3, 1 p.), Cikusa i Rodríguez (2).PARCIALS:1-3, 3-6, 5-9, 6-14, 8-18, 12-22; 13-25, 15-26, 16-28, 18-31, 20-32 i 25-34.ÀRBITRES:Bustamante i Álvarez. Exclusions: Miñambres (5’), per part de l’Ademar, i Frade (10’), per part del Barça.PÚBLIC:Uns 1.900 aficionats.INCIDÈNCIES:El jugador Jaime Gallego, que haurà de deixar l’handbol perquè té una malaltia autoimmunitària en forma d’artritis al turmell esquerre, i el delegat Javi Gutiérrez van ser els encarregats d’aixecar el trofeu.El Barça, en mode Champions, va certificar el 29è títol de la copa del Rei, el dotzè consecutiu, amb una victòria sense pal·liatius contra l’Ademar de Lleó. La final al pavelló d’Artaleku d’Irun ja va quedar resolta en la mitja part (12-22) contra un conjunt lleonès molt castigat després de la victòria en les semifinals en la pròrroga. El Barça va arribar a manar de quinze gols de diferència (16-31), però en el tram final va aixecar el peu de l’accelerador i l’equip lleonès ho va aprofitar per maquillar el resultat. El triomf va ser evidentment coral, tot i que va brillar l’extrem barceloní Aitor Ariño, autor de sis gols i escollit jugador més valuós de la final. El conjunt blaugrana disposarà ara d’una setmana per acabar de preparar el gran objectiu del curs, la final a quatre de la Champions de Colònia.
Per la via ràpida
El Barça només va necessitar vuit minuts per marcar territori. Les aturades d’Emil Nielsen, les accions en transició i la connexió amb Luis Frade a la segona línia van obrir forat en la posada en escena (2-5). Dani Gordo es va veure obligat a demanar temps mort. Les consignes no van acabar de funcionar, perquè l’equip blaugrana continuava transitant a velocitat de creuer i amb recuperació de pilotes i sortides al contraatac anava inflant el seu avantatge. L’Ademar ho va intentar amb una defensa 5-1 i amb atacs amb set jugadors, però el conjunt català, molt concentrat i intens defensivament, ampliava el coixí fins als onze gols (8-19). En la mitja part el parcial era de 12-22, i el títol, cada cop més tenyit de blaugrana.
Després de la represa i d’un intercanvi de gols, el Barça va tornar a posar una marxa més. Les intervencions d’Álvaro Pérez impedien que l’estrip blaugrana fos encara més gran, però un parcial de 0-4 obria l’escletxa fins als quinze gols (16-31). Gordo demanava un altre temps mort i l’Ademar va reaccionar amb un 8-1 (24-32) que no va agradar gens a Carlos Ortega. El tècnic andalús va fer un toc d’atenció als jugadors, que en tot cas no van haver de patir per la victòria i van afegir un nou títol al seu palmarès.
