El penyal de l'abisme
Política esportiva. Com ja va fer amb el patinatge català el 2004, l'Estat espanyol es prepara per exercir tota la pressió possible per impedir que Gibraltar sigui ratificat com a membre de la UEFA
Espanya, immersa en una situació econòmica desesperada i habituada a centrifugar tots els seus problemes cap a la perifèria, s'enfrontarà en els propers mesos ara a un problema menor però amb una important càrrega simbòlica, un afer que apunta a la línia de flotació de l'essència de la unitat territorial espanyola: l'admissió per part de la UEFA de la federació de futbol de Gibraltar, ni que sigui de manera provisional i pendent de ratificació definitiva el mes de maig vinent. L'Estat espanyol oblidarà la gastada proclama que no s'ha de barrejar política amb esport i activarà tots els seus recursos perquè l'admissió definitiva no es produeixi, ja que implicaria la possibilitat que “la part s'enfronti al tot”, manllevant l'expressió que l'Espanya rància aplica en aquests casos.
Com a Fresno
Qui tingui fresc el vergonyós episodi de la marxa enrere en l'admissió provisional de la Federació Catalana de Patinatge com a membre de la federació internacional ja pot intuir què passarà. Espanya utilitzarà tota la seva força política i diplomàtica per aconseguir el vot contrari. Però aquest cop podria no sortir-se'n. El futbol no és el patinatge i la UEFA –federacions europees– no és la FIRS, plena de federacions africanes i sud-americanes que van sucumbir fàcilment a les pressions espanyoles. Aquest pot ser un avantatge de Gibraltar respecte a Catalunya.
A més, l'Estat espanyol no ocupa el mateix lloc en la correlació internacional de forces ara que el 2004 a Fresno. Aquelles trucades prèvies d'alts càrrecs de l'administració d'Espanya al ministre de torn sud-americà, que comminava el president de federació a canviar la intenció del seu vot via amenaça –latent o manifesta– de retirar-li les subvencions són difícils d'imaginar en el context d'una Europa indignada amb la lleugeresa dels governs espanyols en política econòmica.
No seria la primera
L'expulsió de Catalunya a Fresno –l'assemblea es va haver de repetir per ordre del TAS, però a Roma, un any més tard, el resultat va ser el mateix– va ser la primera d'una federació que havia estat admesa provisionalment. Posteriorment, la mateixa executiva de la UEFA va admetre Gibraltar de manera provisional l'any 2006 i tot seguit va recomanar al Congrés de primers del 2007 que no en ratifiqués l'admissió –per 48 vots a 4, els de les federacions britàniques– en una pirueta legal que vorejava l'esquizofrènia. Tot per no contradir el dictamen del TAS i, alhora, satisfer les pretensions espanyoles. No és aliè a tot plegat que el president de la federació espanyola, Ángel María Villar, és també vicepresident de la UEFA. L'any 2011 el TAS va tornar a ordenar l'admissió de Gibraltar.
FRESNO EN EL RECORD
El govern del PSOE ja va maniobrar per aturar el reconeixement del patinatge catalàNO ELS SERÀ TAN FÀCIL
La UEFA no és la FIRS i Espanya té la credibilitat sota mínims en el context europeuLa plataforma ho celebra
La Plataforma Pro Seleccions es felicita per l'admissió provisional de Gibraltar en una nota: “Un cop més, s'ha tornat a evidenciar que el dret internacional està per sobre del dret intern dels estats i que aquest no és d'aplicació en un litigi internacional. A més, demostra que una federació membre no pot vetar una altra que ho vulgui ser i que no és cert que només hi pugui haver una federació per estat.” La plataforma insisteix que aquesta jurisdicció internacional “avala la legalitat dels reconeixements de les federacions catalanes en les internacionals i afegeix a aquest debat una incògnita que ja vam plantejar des de la plataforma: què farà Espanya si els seus equips s'han d'enfrontar als gibraltarenys? Optarà per no presentar-se i quedarà eliminada?
Tres segles d'anomalies
Casualitat o no, el reconeixement de Gibraltar per part de la UEFA coincideix amb la màxima efervescència del moviment independentista a Catalunya, i resulta que els estatus actuals dels dos territoris tenen un origen comú. Per l'Estat espanyol, la sobirania britànica sobre Gibraltar és una anomalia històrica pendent de resolució i en demana al Regne Unit la devolució, però, paradoxalment, al mateix temps es nega en rodó a parlar de la situació de Ceuta i Melilla, places espanyoles al Marroc.
Aquesta anomalia té gairebé la mateixa durada que la pertinença de Catalunya a l'Estat espanyol. Gibraltar està sota sobirania britànica des del 1713 en aplicació del Tractat d'Utrecht, que fa posar fi a la Guerra de Successió a Espanya entre els Àustria i els Borbó. En aquell tractat, Gibraltar –com Menorca i altres territoris– quedaven sota jurisdicció britànica i Catalunya passava a ser territori borbònic, com tot el conjunt d'Espanya. Catalunya (i Mallorca, Eivissa i Formentera), però, havia donat suport als Àustria i, tot i que es van retirar en aplicació del tractat, va resistir catorze mesos més, fins a l'11 de setembre del 1714, quan va caure Barcelona. La història dels tres segles posteriors ja és més coneguda.
Publicat a
Notícies
Dimarts,30 abril 2024