Els anglesos van culminar finalment el fracàs més gran de la història del seu rugbi quedant eliminats en la primera fase del seu mundial. La derrota contra Gal·les només va ser el preludi del que havia de venir. Austràlia (13-33) va desmuntar tota l'estratègia de Stuart Lancaster amb una facilitat insultant i amb un jugador, Bernard Foley, que va cavalcar per Twickenham, sobretot en 40 minuts explosius, com si fos Braveheart. Mai un equip amfitrió havia quedat eliminat en la primera fase.

El XV de la Rosa va naufragar des del primer minut. Amb un joc planer i sense idees en atac, Owen Farrell i Ben Youngs, no van lligar pràcticament cap jugada d'atac ni van enllaçar amb el seu jugador més explosiu en atac, l'ala May, que va fer la guerra pel seu compte. I va fracassar, és clar. Els Wallabies, en canvi, van llegir perfectament el partit i van furgar en la ferida anglesa movent la pilota d'un costat a l'altre, amb Genia en estat de gràcia des de la posició de 9 i amb Foley trencant malucs a dojo. Les dues marques del 10 australià són de les que fan mal, entrant pel mig com un coet. Foley, format en el rugbi set, va fer els 17 punts d'Austràlia en la primera part, dues marques, dues transformacions i un cop de càstig.

En la segona part Lancaster se la va jugar, massa tard, posant Ford al camp. La reacció va durar (13-20) fins a l'expulsió de Farrell. A partir de llavors els australians van fer el que van voler i van permetre's el luxe d'acabar el partit amb una marca de Giteau. Foley va continuar excel·lint amb els peus i en la direcció i va acabar el partit amb 28 punts.

Anglaterra va quedar per primer cop eliminada en una primera fase d'un mundial i els australians es van treure finalment l'espina d'aquella dolorosa derrota en la final de la copa del món de Sydney el 2003, quan aquell drop de Jonny Wilkinson va fer emmudir tota una nació. Els anglesos necessiten urgentment això, un nou Wilkinson.