És clar que era la moto

Amb només cinc curses disputades, si fa no fa la quarta part d’un campionat de 21, i encara immers en un procés d’adaptació a una nova moto, la satèl·lit Ducati Gresini, que mai no ha provat en molts del circuits, Marc Márquez ha deixat clar que té la velocitat i el ritme per estar al davant, tant en les efímeres curses esprint, com en les llargues de gran premi, en què la resistència, el ritme i la tàctica són factors preponderants. Marc ha recuperat la confiança i es veu amb cor de tot. És tercer en el campionat a 40 punts del líder, Jorge Martín, i a només 2 de Pecco Bagnaia. El triumvirat de Ducati mana, cap novetat, i Marc es reivindica i intimida. Maverick Viñales (Aprilia) és cinquè a 8 punts del cerverí i representa la primera nota discordant al domini monocolor de Ducati.

El Tro de Cervera no va pujar al podi en les tres primeres curses –6è, 16è i retirat– tot i exhibir brots verds esperançadors. Amb els dos últims segons llocs a Jerez, rere el bicampió Francesco Bagnaia, i a Le Mans, amb el líder del mundial, Jorge Martín, al davant, ha presentat candidatura i ha deixat clar que l’Honda, amb la qual havia viscut un període d’esplendor de sis títols mundials, ja no li oferia ni les prestacions ni l’estabilitat que ell requeria per lluitar frec a frec amb els millors del campionat del món. Hi ha afegit un segon lloc dissabte passat en la cursa esprint, format en què s’ha sentit prou còmode i acumula tres segones posicions. Viñales, que ha tingut més problemes de regularitat en les curses convencionals, tot i que va guanyar amb brillantor el Gran Premi de les Amèriques, n’ha guanyat dues de curtes: Algarve i Austin, on va completar un gran doblet.

La celebració de Marc al circuit francès quan va arribar al box i es va fondre amb la seva família va ser tan intensa i emotiva com si hagués guanyat. El mètode, amb remuntada i avançant amb una gran maniobra el campió, van tenir un significat especial més enllà dels punts. L’esclat confirmava Le Mans com el cap de setmana més complet amb Ducati. Dissabte havia aixecat el vol des de la dotzena posició fent vibrar l’afició i diumenge reconfirmava el seu ressorgiment.