Toni Bou
36 vegades campió mundial de trial
“El 40 és un número molt atractiu”
El pilot pierenc de Montesa continua inabastable i ja no amaga que arribar als 40 títols mundials es una fita que el motiva especialment
Semblava una fita inimaginable, però un cop som aquí, i encara més tenint contracte amb Repsol Honda fins al 2027, està clar que ho intentarem
A dos títols mundials de trial (a l’aire lliure i X-Trial) per any des del 2007, Toni Bou (Piera, 1986) continua bastint una de les carreres més extenses i reeixides del món de l’esport. Fa un temps semblava una fita inabastable, però després dels números d’aquest curs res ja és impossible per al llegendari pilot català, que ja té a l’horitzó la possibilitat de lluitar pels 40 títols mundials, just quan complirà 40 anys.
En un prestatge de casa hi tinc una placa commemorativa signada de quan va guanyar el seu 30è títol mundial de trial. M’aconsella que comenci a fer espai per quan aconsegueixi una placa amb els 40 mundials?
Tant de bo que sí [riu]. Encara queda, però evidentment que seria un número molt atractiu. Ja hem aconseguit molt més del que mai hauríem somiat, però per què no pensar a anar sumant més, que és el que ens ha portat fins aquí? D’això es tracta, d’intentar sumar al màxim de títols possible.
Fa un temps semblava una xifra inabastable.
Exacte. Semblava una fita inimaginable, però un cop som aquí, i encara més tenint contracte amb Repsol Honda fins al 2027, està clar que ho intentarem. Sabem que és molt complicat perquè arribarà un moment que el meu rendiment tindrà una davallada, però intentarem allargar-ho al màxim possible.
En tot cas, la seva motivació es manté intacta?
Cada vegada costa una mica més, però la motivació la tinc perquè m’agrada molt el que faig. Mentre físicament pugui estar a dalt, continuarem per donar al màxim.
Quan un ha guanyat tants títols, tenen alguna cosa d’especial els aconseguits aquest any?
Cada títol és diferent i en concret aquest últim ha estat especial pel fet d’haver-lo guanyat a Andorra, envoltat de tots els meus amics i de molta gent que feia temps que no m’havia vingut a veure. Aquests títols que aconsegueixes després d’haver guanyat la prova i que pots celebrar al moment amb tota la teva gent són més especials i els recordes durant molt de temps.
Aquest curs no ha deixat ni les engrunes, perquè en el trial a l’aire lliure ha guanyat onze de dotze proves puntuables i en X-Trial, de moment, n’ha obtingut 5 de 5.
Ha anat molt bé. Hem canviat coses respecte a l’any anterior i això ens ha fet ser més consistents i regulars, i estic molt content i orgullós d’haver-ho aconseguit.
Amb aquests resultats, creu que els té menjada la moral, als rivals?
Com sempre dic, per a ells deu ser una gran putada tenir-me aquí, però per contra el dia que em guanyin també s’hi haurà de donar molt més valor. Segur que ha de ser una gran motivació quan lluites per un objectiu que encara no has pogut aconseguir.
Més enllà d’intentar aconseguir la victòria en les dues proves que resten del mundial d’X-trial, el repte de l’equip deu ser que Gabriel Marcelli també obtingui el subcampionat, tal com ha fet, en el campionat a l’aire lliure.
Seria un any increïble i perfecte per a l’equip. Queden dues curses importants per a ell i intentarem que ho aconsegueixi.
Aquest any es retira un dels seus rivals més consistents, Adam Raga. Què suposa la seva marxa?
Per una part, una mica de tristesa i per l’altra, un enorme reconeixement per aquesta carrera esportiva tan bèstia que ha fet, amb sis títols mundials. Se l’ha de felicitar perquè s’ha mantingut a dalt fins als 42 anys i, en aquest sentit, per mi no deixa de ser un exemple. En certa manera, ho vam poder celebrar en el trial de les nacions, en què vam viure una jornada molt especial. Han estat molts anys de lluita espectaculars i el fet que ell es retiri vol dir que a mi ja em queda menys.
A vegades ha estat crític amb alguns aspectes del funcionament del mundial de trial. Veu que es va pel camí correcte?
Penso que hem fet un pas endavant amb el reglament, fent-lo molt més senzill. Amb l’estop, pots anar endavant i endarrere, i així la gent també el pot entendre més. En tot cas, penso que encara hem d’apropar més l’esport a la gent. Hem tingut proves molt bones, en què el públic s’havia de moure molt poc i entenia molt bé la cursa, i d’altres que costava més. Les curses són molt visuals i espectaculars, però ho hem de posar fàcil perquè som un esport minoritari.
Què em pot explicar del museu que està projectant?
Queda lluny perquè serà quan em retiri, però sí que m’agradaria que quedés un record. Encara hem de mirar on es fa i com es fa. Són molts títols durant molts anys i el meu pare ho guarda tot.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dijous,14 novembre 2024