Ral·lis

AMAN BARFULL

DIRECTOR DE CARRERA DEL RAL·LI RACC CATALUNYA-COSTA DAURADA

“Si cobrar entrada fos la solució, ho hauríem de fer”

El canvi més important en més de vint anys de ral·li del mundial ha estat la millora substancial de la seguretat del públic

L'organització del ral·li és la feina de tot un any de l'equip de professionals del RACC

Escolanet abans que frare.
El 1981, Aman Barfull (Viladrau, 1954) va ser el guanyador de la tercera edició del Volant RACC (la fórmula de promoció de pilots de ral·lis creada pel club català, que encara es disputa). Director de l'Àrea Esportiva del RACC i director de carrera del Ral·li Catalunya-Costa Daurada, és vicepresident de la Comissió de Ral·lis de la Federació Internacional d'Automobilisme (FIA) i membre de la comissió del campionat del món de ral·lis.
Un tram ha de ser selectiu des del punt de vista del pilotatge, però també ha d'oferir seguretat per al públic

No hi ha un rànquing d'excel·lència de les proves puntuables per al mundial de ral·lis, però si n'hi hagués un, el Ral·li Catalunya-Costa Daurada estaria entre els primers. El seu màxim responsable, Aman Barfull, ens explica per què.

Aquest és el ral·li més ben organitzat del mundial?
Nosaltres procurem que sigui un dels millors, i així ens ho tenen reconegut. Intentem cobrir totes les expectatives dels constructors, els pilots i els patrocinadors i promotors que envolten el campionat, introduint sempre novetats que puguin marcar la diferència.
Quina prioritat hi ha a l'hora d'escollir un tram: el repte esportiu, la seguretat...?
Dins de tots els trams, mirem els que siguin selectius des del punt de vista del pilotatge, i –de tots aquests– els que en l'àmbit del públic ens puguin oferir seguretat, és a dir, que tinguin llocs suficients perquè hi vagi el públic i no comporti problemes posteriors. Si un tram fos molt bo però no hi cabés ningú, no el podríem fer. A més a més, hem de complir uns quilòmetres màxims de pneumàtics i de gasolina. Tot això és un puzle que hem d'anar muntant.
Estan satisfets amb l'actual fórmula mixta?
Sí. Al principi els constructors s'hi van mostrar poc inclinats, perquè deien que la prova s'encariria. Però no és així, perquè tenen l'assistència aquí i igualment canvien les suspensions: tant és treure les de terra i posar les d'asfalt com treure'n unes d'asfalt i tornar-ne a posar unes altres d'asfalt. I pneumàtics, tant és portar tants d'asfalt com meitat de terra i meitat d'asfalt. A més, amb la terra es guanya en espectacularitat. Avui dia tothom ho ha assumit i és una fórmula que funciona.
I quin és el canvi més gran que hi ha hagut en aquests més de 20 anys de ral·li del mundial?
Hi va haver un canvi molt important a partir del 1995, amb la seguretat del públic. Vam fer un pas endavant intentant dirigir els espectadors cap a les zones de públic, i vam tenir la sort de comptar amb una afició entesa, que de seguida va entendre el missatge i sempre ens ha ajudat amb la seva col·laboració, una cosa vital per a la pròpia supervivència del ral·li.
Aquest any també hi ha hagut canvis.
Sí, la sortida de Barcelona i el tram urbà de Salou. Aquestes novetats no afecten el vessant esportiu o competitiu, sinó que pretenen fer créixer el ral·li mediàticament, que se'n parli més per buscar més retorn.

Què hi ha del suggeriment que els va fer Luis Moya, un tram urbà a Barcelona?

Ara per ara, Salou, Port Aventura i la Costa Daurada són el nostre lloc pel que fa als trams. Sí que necessitàvem incorporar una gran capital, perquè això ens fa diferents i fa el ral·li més gran. A partir d'aquí, es poden fer més coses si hi ha disposició, però no ens hem de precipitar. El ral·li ha d'anar creixent a mesura que ho vagi necessitant.

I es plantegen cobrar entrada per accedir als trams, com ja es fa en altres països?

Això seria una solució òptima en un moment en què els patrocinadors són escassos. El que passa és que als ral·lis el públic no està acostumat a pagar i hem anat aguantant, però és possible que algun dia no tinguem cap més remei que fer-ho, per a la supervivència del ral·li. No vull dir que l'any que ve es faci, però si algun dia veiéssim que és l'única solució per aguantar el ral·li, ho hauríem de fer.

La falta d'un patrocinador principal gran fa mal, oi?

Sí, això es nota. Si tinguéssim un gran patrocinador i totes les institucions que ja tenim del territori, ja aniríem bé.

Ens pot donar una xifra global del pressupost de la prova?

Estem una mica per sobre de dos milions d'euros, però n'hi ha de més de quatre, com Portugal i Finlàndia. Per això procurem introduir novetats que ens desmarquin, però que no ens penalitzin econòmicament.

Quina és la paraula que millor defineix la seva tasca: ‘bomber', ‘home orquestra'...?

En el ral·li es treballa d'un any per l'altre. L'únic secret és comptar amb un gran equip de professionals que treballa amb mi durant l'any, i després tots els milers de voluntaris que vénen a treballar els dies del ral·li. Aquest és el secret. Una vegada engegada la prova, es tracta de fer una mica de bomber.

I quan començarà la feina per al ral·li de l'any que ve?

Ja ha començat!

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)