L'imperceptible pes de la qualitat
GP de la República Txeca. Moto 3. Àlex Rins s'equivoca i a Jack Miller i Àlex Márquez els prenen la posició en els últims revolts
Hauria guanyat la cursa, Àlex Rins? No se sap ni se sabrà mai, perquè quan tocava ser al davant no hi era i tot just entrava en novena posició.
Gravíssima errada del pilot de l'equip Estrella Galícia, que va celebrar el triomf quan passava primer per meta una volta abans d'acabar la cursa. Un error que pràcticament el condemna en la pugna pel títol –ara està a 44 punts de Jack Miller– i que multiplica l'agror en un any en què tant li costa anar al davant.
El mal menor, certament, és que la cursa va ser una loteria completa, amb disset pilots frenant en grup des del primer fins al darrer revolt –a meta, 1,2 segons entre els dotze primers–, i que del fenomenal embolic en va sortir un podi que no té res a pelar en la lluita pel títol mundial: Masbou, Bastianini i Kent.
Va fregar-les Àlex Márquez, les places d'honor, però el cerverí, que dels caps de Moto 3 és qui més va ser al capdavant de l'espès eixam, va veure com se li escapava en la sortida del darrer revolt. Estava pendent de Miller, que s'havia mantingut sempre en un segon pla i que, a menys de tres girs de la bandera quadriculada, havia pres posicions. Es miraven de reüll i tots dos van quedar-se sense botí. Això és la categoria: només preval la reglamentària igualtat mecànica i qualsevol et pot pintar la cara.
Márquez havia sortit molt bé, igual com Isaac Viñales, segon a la graella. Però ho va fer notablement millor Bastianini, el més novell de tots (16 anys). I l'italià va veure's fort, al davant, en una cursa del mundial, amb uns marges arrebossats de gent, encarant cada revolt com si fos l'últim malgrat córrer amb una fractura al peu. Hi era ell, i també Binder i també Masbou i també Oliveira, en la part davantera del grup. Viñales, com Efrén Vázquez, mai va trobar aquell parell de dècimes que l'hi portés. Rins i Miller les tenien, però se les guardaven per a les últimes quatre voltes, quan van passar a l'acció els pilots que han tingut ofertes per pujar a Moto GP el 2015.
I amb Márquez atent, es va veure el ball de frenades i carenats dels tres millors pilots de la categoria, que passaven primer (Rins), segon (Miller) i tercer (Màrquez) pel penúltim pas per meta. Era el pes de la qualitat, el
seu, el de l'experiència, el d'una gravetat que es va revelar imperceptible davant la fam dels pilots que venien per darrere.