El Barça s’ha classificat per a la final a quatre de la Champions d’handbol. No és cap sorpresa, vist el resultat de l’anada i l’ambició que destil·la un equip que aquesta temporada en tot moment ha fet la sensació d’estar preparat per guanyar-ho tot. La corona continental és l’única que separa l’equip de Xavi Pascual de la temporada perfecta, amb la lliga, les dues copes, les dues supercopes i la Super Globe a les vitrines.

Per descomptat, la Champions és el títol més exigent, com ho demostra el fet que dels quatre semifinalistes d’una temporada enrere (PSG, Nantes, Montpeller i Vardar) és probable que només repeteixi l’equip macedoni i que el PSG, tot i la quantitat ingent de diners que es gasta any rere any, hagi de continuar perseguint el seu somni una vegada més.

A Colònia, el primer cap de setmana de juny, el Barça intentarà guanyar la seva desena copa d’Europa i destacar-se com el que en té més. Han passat quatre anys des de l’últim títol (2015), però es fan llargs. En la final a quatre tot es resol en dos cara o creu. Però hi ha raons per ser optimista. Si avui el Vardar (+8) i el Kielce (+10) es classifiquen, tots quatre semifinalistes provindran del mateix grup –un fet que dona encara més valor al primer lloc blaugrana en aquella fase– i el Barça acredita un immens 5-1 en els enfrontaments entre ells. Només el Veszprém l’ha pogut batre. L’equip més perillós avui dia sembla el Kielce, tant per plantilla com per l’impetuós tècnic Duixebàev.