Opinió

La tragèdia de Lilian Board

L’atleta britànica Lilian Board semblava predestinada a ser una de les primeres grans especialistes mundials en els 400 metres, prova que va entrar en el programa olímpic en els Jocs de Tòquio del 1964. Amb 19 anys, va ser subcampiona en els Jocs del 1968, a Mèxic, només superada en els metres finals (52.03 per 52.12) per la francesa Colette Besson, dos anys més gran. Malgrat la dura i inesperada derrota, el futur semblava que era a les seves mans, però Board no va tenir una segona oportunitat olímpica. El 26 desembre del 1970, tretze dies després de fer els 22 anys, va morir de càncer.

Lilian Board va néixer a Sud-àfrica, on els seus pares havien emigrat. Quan ella i la seva germana bessona Irene tenien poc més d’un any, la família va tornar a Anglaterra, a Manchester, i després a Londres, on el pare va acabar treballant en el metro i Lilian començaria a fer atletisme en el London Olympiades. Amb 17 anys ja va ser seleccionada per als Jocs de la Commonwealth del 1966 (5a en les 440 iardes) i el 1967 guanyava els 400 m en la final de la copa d’Europa. D’aquesta manera, tot i tenir només 19 anys, es va presentar als Jocs de Mèxic del 1968 com la gran favorita dels 400 metres. A la capital asteca, va ser segona en la seva sèrie i primera en les semifinals. En la final, corrent pel carrer 1, Board va entrar primera en la recta final, però en els últims metres no va veure arribar Besson, que anava pel carrer 5 i la va acabar superant. Nou centèsimes les van separar.

El 1969, Board es va passar als 800 metres, sense oblidar del tot els 400 m, i en els campionats d’Europa que es van fer a Atenes va poder tenir la seva petita revenja amb la francesa. Board va guanyar amb autoritat els 800 m (2:01.4) i Besson va ser derrotada per la seva compatriota Nicole Duclos en els 400 m, en un final encara més ajustat que el de Mèxic (51.77 per 51.79). La final dels 4x400 m –prova que s’estrenava en el programa femení– va ser un gran duel entre els equips britànic i francès. En l’últim relleu esperaven Lilian Board i Colette Besson. Com es pot veure a la foto, Besson va agafar primer el testimoni i es va escapar cap a la victòria ja que va arribar a tenir 4-5 metres d’avantatge. En la recta final Besson es va enfonsar i Board es va llançar sobre la línia d’arribada per guanyar l’or i fer el rècord mundial per tres centèsimes (3:30.82 per 3:30.85). El juny del 1970 van diagnosticar a Lilian Board una malaltia intestinal que unes proves posteriors van revelar que era un càncer colorectal en fase terminal. Va buscar un tractament miraculós a Alemanya, però el dia de Sant Esteve del 1970 va morir a l’Hospital Universitari de Munic. La seva gran rival en aquella curta però intensa carrera atlètica, Colette Besson, va continuar competint fins al 1977, tot i que no va tornar mai al nivell dels seus duels amb Board. Colette Besson va morir el 2005, als 59 anys, d’un càncer de gola.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.