Pau Gasol ja és història. El jugador ha confirmat aquesta tarda el que tothom ja intuïa des de deia setmanes, que no tornarà a jugar a bàsquet. L’anunci l’ha fet a l’engròs, al Liceu, envoltat de la seva família i de la gent del bàsquet que l’ha acompanyat en la seva dilatada carrera plena d’èxits. El millor jugador català de bàsquet de sempre, i un dels millors esportistes catalans de la història -sempre és complicat comparar esports i èpoques- penja les botes havent triomfat a l’NBA amb els Lakers, en els Jocs Olímpics, els mundials i els europeus amb la selecció espanyola i amb el Barça en les competicions ACB. L’or olímpic i l’Eurolliga se li han resistit a un jugador que no va dubtar a buscar l’aventura a l’NBA quan segurament hauria estat més fàcil continuar en la zona de confort que podia ser el Barça a Europa. Pau Gasol va ser un pioner, un jugador que ha fet millors tots els equips en què ha jugat i que és plenament reconegut allà on el bàsquet és més que un esport: l’NBA. Dos anells, all-star, rookie... Pau Gasol ho va ser tot a l’NBA, i a més campió amb els llegendaris Lakers i al costat del gran Kobe Bryant. Amb el Barça, va esclatar de jove i ha acabat la seva carrera amb un últim títol de lliga i una final d’Eurolliga en què el títol es va escapar de les mans. I amb la selecció espanyola ha estat campió mundial i europeu liderant un parell de grans generacions de jugadors, amb molts de catalans. Justament seria en aquest aspecte en què se li pot fer algun retret des de Catalunya: que acceptés tan fàcilment que el convertissin en la imatge esportiva d’Espanya en aquests últims anys convulsos que hem i estem vivint. En tenia tot el dret acceptar fer aquest paper, però també en tenen els aficionats que poden pensar que, en diversos moments, es va deixar utilitzar políticament. I no és l’únic esportista català amb qui ha passat això en els darrers anys. És una constatació que no ha de fer disminuir gens ni mica de l’admiració que el Pau Gasol jugador de bàsquet, gran jugador de bàsquet, es mereix.