Editorial

L’EDITORIAL

Alèxia Putellas, una catalana que pot canviar la història

La Pilota d’Or d’Alèxia Putellas és aigua beneïda que cau del cel per al Barça. La imatge de la migcampista de Mollet del Vallès, amb una trajectòria d’una dècada en el Barça, és el que necessita el club per mantenir i reforçar l’aposta per l’equip que li ha donat la màxima lluentor a la temporada futbolística blaugrana. Hi ha cregut i hi ha de creure més perquè els resultats li han donat la raó.

Alèxia també és una benedicció per al conjunt de l’encara incipient i poc estructurada competició professional femenina de futbol. Sobta l’absència de felicitació d’alguns rivals de la lliga estatal –a hores d’ara, Real Madrid, Atlético, Madrid CFF i l’Eibar– sobretot quan la majoria són clubs amb estructura professional, un silenci que delata que, si bé tenen equips femenins, no se’ls acaben de creure. És una conclusió obligada quan s’observen les dificultats que hi va haver per subscriure un conveni de mínims amb les jugadores i la precarietat laboral que subsisteix en no pocs equips d’aquesta pretesa competició professional, en la qual el Barça és un oasi.

Però sobretot Putellas –que és d’aquí i ha superat dures proves de la vida personal i esportiva– és un motiu d’esperança per a les nenes atretes pel futbol i que encara pateixen reticències i incomprensió d’uns pares que, tot i haver nascut en l’últim quart del segle XX, no s’han sabut desprendre de prejudicis que en qualsevol societat moderna haurien d’enunciar-se en passat i no en present.

La Pilota d’Or que ha guanyat Alèxia, amb Jenni Hermoso com a segona més votada i tres blaugrana més entre les finalistes, té un potencial transformador –el concepte de moda entre la classe política– i estimulador enorme que cal aprofitar per retallar la distància sideral en termes de gènere que impera en el futbol.

De tan completa, madura i superior que és ara mateix, a Alèxia Putellas no se li coneix antídot entre els equips rivals. Per això, i per les pàgines de glòria que encara té per escriure –només té 27 anys–, ja figura en el llibre d’or del Barça i del futbol. I com que és catalana i ho viu amb orgull, també forma part de la història d’aquest país petit de mides però gegant en l’esport.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)