Editorial

L’EDITORIAL

La reivindicació del circuit de Barcelona-Catalunya

Amb més de 30 anys d’història, el circuit de Barcelona-Catalunya acaba d’obrir una altra etapa. Ha superat el primer cap de setmana d’estrena de la primera fase de modernització –que té com a símbol el nou podi amb la forma del traçat– amb un èxit de públic. Hi havia ganes de gran premi, després dels dos anys marcats per la pandèmia, i la resposta ha estat multitudinària. En tot el cap de setmana, s’han aplegat a Montmeló 277.836 persones, la millor assistència dels últims 15 anys. Des dels anys de la fal·lera amb Alonso, que no s’arribava a xifres tan altes, que d’altra banda sempre generen algun maldecap en els accessos. Ja els entrenaments de divendres van generar molta expectació, amb 54.134 espectadors, i tant dissabte (95.163 persones) com el dia de la cursa (121.667 omplien el Circuit) van confirmar l’atracció que torna a generar la Fórmula 1. L’assistència va ser, sens dubte, un dels valors principals d’un gran premi que va compartir el daltabaix de Ferrari i Leclerc, dominador fins que el motor li va dir prou, i el doblet de Red Bull.

En ple context d’intentar lligar, dur o organitzar grans esdeveniments esportius, a Montmeló hi ha una instal·lació estratègica, de país, potent i amb retorn, que reivindica el seu pes malgrat que no tothom ha tingut sempre clar que s’hi havia d’apostar. L’expectació d’aquest cap de setmana és un bon argument de defensa. I al cap de quinze dies, les motos. Perquè, trenta anys després, el Circuit pot continuar presumint de ser un dels pocs que combina grans premis de F-1 i MotoGP. Té història, té present i té futur, amb contractes garantits fins al 2026. Que duri.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.