Editorial

L’EDITORIAL

Històries de pel·lícula a Girona

Hi ha altres ciutats amb equips a l’elit del futbol masculí i del bàsquet femení i masculí. Barcelona, Madrid i València. Girona no és única, però el que ha fet no té precedents. En un mateix dia, en poques hores de diferència, el Girona FC ha pujat a primera divisió i el Bàsquet Girona ha fet retornar l’ACB a Fontajau. Girona és de primera. I ho és a partir de projectes diferents en moltes coses però que comparteixen la tossuderia de voler ser a dalt de tot.

Per més garrotades que rebia, per més negres que fossin els desenllaços que encadenava, el Girona no s’arronsava i hi tornava. En les últimes set temporades, dues a primera i cinc lluites en un play-off que s’havia convertit en un calvari. Fins a trobar la recompensa en l’any que menys s’esperava que hi fos, sobretot després d’una arrencada de temporada decebedora quant a resultats. Tossuts com pocs, els blanc-i-vermells han tornat a trobar el camí cap a l’elit, amb l’encert d’haver trobat un entrenador, Míchel, que és tot un exemple d’humilitat, ambició, valors i respecte. Ho ha demostrat sempre, també a l’hora de voler-se expressar en català. Quan el Girona va baixar de primera, aquella idea exposada de manera reiterada pels propietaris del club que el projecte era a llarg termini corria el risc de quedar en discussió. La insistència posterior és la millor arma de defensa. L’ascens donarà oxigen a una economia molt limitada els últims anys. Ara sí, tocarà començar a accelerar en pilars com la ciutat esportiva i la remodelació estructural, i no pas superficial, de l’estadi.

A Montilivi, hi ha inversors tan potencs com el City Football Group. A Fontajau, l’elit del bàsquet femení que fa anys que lidera l’Uni Girona, picant molta pedra, coincidirà amb la del masculí gràcies a la determinació de Marc Gasol, que es va posar al cap que volia acabar la carrera a Girona i ha fet el miracle de fer-hi tornar l’ACB. Per treure’s el barret. Amb el desert que va deixar l’ensorrament del projecte Akasvayu, costava molt d’imaginar que al cap de 14 anys hi tornaria a haver bàsquet masculí d’elit a Girona. Marc Gasol ho ha volgut, hi ha lluitat i ho ha aconseguit. Una història de pel·lícula. Com la que viu tota la ciutat amb el doble ascens.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)