Editorial

L’EDITORIAL

Gavi, l’única necessitat indiscutible del mercat

El Barça ha tancat el mercat d’hivern sense fer cap fitxatge. Ha perdut peces, perquè a la marxa voluntària de Piqué abans d’hora s’hi han afegit les de Memphis i Bellerín, i no n’ha arribat cap. Sí que ho ha intentat, el club, però l’ofec econòmic li limitava molt les possibilitats. I tampoc pot ser cap drama, per més que Xavi hagués expressat la voluntat de tenir algun reforç. No hi sol haver gangues al gener, i embrancar-se en operacions de gran magnitud a mitja temporada no hauria de formar part del full de ruta, ni tan sols en la hipòtesi, ara llunyana, de no estar tan limitat com ho està ara el Barça.

Sense fitxatges, l’actor principal del mercat d’hivern en clau blaugrana és Gavi, que per fi deixa el dorsal del filial, tot i que la inscripció ha arribat a partir d’una resolució judicial, la via que ha trobat el club per sortir-se amb la seva en el conflicte amb LaLiga i Tebas, que promet més capítols i qui sap si un altre gir de guió forçant a retirar el dorsal 6 que ja ha heretat el jove del planter. De moment, la victòria en aquesta batalla és per al Barça, que corria el risc de perdre el futbolista, perquè tenia una clàusula en el contracte segons la qual si no era inscrit abans del 30 de juny –i un cop tancat el mercat d’hivern, no s’obre cap més finestra fins al juliol– quedava alliberat. És el que ha fet entendre al jutge, que ha ordenat la suspensió cautelar de la decisió de LaLiga d’impedir la inscripció pel perjudici que podia significar per al club el fet d’acabar tenint raó però en període d’inscripcions tancat.

El pas amb Gavi és primordial no només per evitar riscos. També ho és per premiar el futbolista amb un salt merescut, com ho serà també el d’Araujo, no tan urgent perquè no hi havia la mateixa clàusula en el contracte firmat. I ho és fins i tot per una qüestió d’imatge, de portes enfora però també al vestidor. Amb el club fent enginyeria per superar un context delicadíssim i acordant contractes que no es poden fer efectius pels excessos salarials, no tindria sentit sortir al mercat a mitja lliga a pescar peces grosses. N’hi ha a dins, i són capitals. Gavi n’és un bon exemple.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)