Opinió

Paul McGrath i la marxa catalana

Paul McGrath (Gavà, 2002), el flamant campió d’Espanya de 20 km marxa, ja visualitza la seva participació en la cursa dels Jocs Olímpics de París, en un circuit a tocar de la torre Eiffel. L’eclosió de l’última perla del Baix Llobregat suposarà tot un estímul per a una especialitat atlètica en què Catalunya havia estat pionera i capdavantera. A excepció de l’incombustible Chuso García Bragado, nascut a Madrid però instal·lat en terres catalanes des de mitjan anys noranta, feia dues dècades que cap marxador del país es guanyava la plaça per a la cita olímpica. La pèrdua de potencial i de referents masculins respecte a altres zones de l’Estat espanyol era evident. En la marxa femenina, en canvi, Maria Vasco, Beatriz Pascual i Raquel González havien mantingut la flama ben encesa. A París, amb Cristina Montesinos, ja és segur que hi haurà, com a mínim, una representant catalana. La quota encara es podria incrementar si Raquel González segella el bitllet en el mundial per equips d’Antalya, el 21 d’abril. Tot i l’espectacular registre de Saragossa (1h17:55), la irrupció de McGrath no ha estat cap sorpresa. La seva medalla de bronze en el mundial sub-20 de Nairobi-21, i els títols europeus sub-20 i sub-23 ja indicaven els progressos d’un especialista de primera fila. El marxador del Cornellà Atlètic encara és molt jove i té tota la carrera per fer. De tota manera, ja ha manifestat el propòsit, juntament amb el seu entrenador, Alejandro Aragoneses, de promocionar una modalitat que al Baix Llobregat sempre havia estat referencial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)