El temps que ens ha tocat viure
Tadej Pocagar (1998) va sumar el seu tercer triomf, el segon seguit, en la Lieja-Bastogne-Lieja, la degana de les clàssiques i el quart dels cinc monuments del calendari ciclista. El campió del món ha pujat al podi de tots els que s’han disputat aquest 2025, sent tercer en la Milà - Sanremo, segon en la París Roubaix en el seu debut a l’Infern del Nord, als antípodes de la seva zona de confort. Ja va guanyar la Volta a Flandes –segona victòria– i la cursa que completa el Tríptic de les Ardenes, que obria sent segon en l’Amstel Gold Race i apuntant-se la Fletxa Valona quedant-se sol al mur d’Huy. Eddy Merckx el 1969 i el 1975 i Sean Kelly, que en el Tour de França té en el quart lloc la seva millor general el 1985, els anys 84 i 86, són els únics que havien acumulat quatre podis monumentals el mateix any. L’eslovè, doncs, serà el primer en signar la maneta si a la tardor guanya en la Volta a la Llombardia, de la qual és el vencedor de les quatre últimes edicions (2021-24).
Pogacar (1998) té nou monuments, tres Tours i un Giro i, amb l’actual sistema de punts de l’UCI, seria el quart en el palmarès de tots els temps, darrere Merckx, Bernard Hinault i Fausto Coppi. El millor de la primavera? Veure com cau a l’Strade Bianche, s’aixeca i guanya, que en la cursa de la cervesa, al podi de la qual va ser l’únic que se la veu, s’escapa a 42,5 km, Mattias Skjelmose i Remco Evenepoel –tots dos nascuts el 2000– l’atrapen a 8 i es juguen el triomf a l’esprint i, sobretot, que Pogi fos el més vell dels deu primers de la Fletxa Valona.
