En contra del que veig, llegeixo i escolto darrerament, jo crec que Ronald Araujo sí que és un central per a aquest Barça. No m’aturaré massa a valorar el corrent d’animadversió que s’ha generat cap a ell perquè sempre m’ha costat entendre quan de la crítica futbolística –imprescindible– es passa a l’escarni, com en aquest cas. En aquest equip, que juga tan al límit al darrere, pràcticament en cada gol encaixat hi queda algú retratat, és irremeiable per la mateixa naturalesa del model de joc de Hansi Flick. Ja sigui enganxat trencant la línia del fora de joc, superat en un duel directe sense ajudes dins de l’àrea o perdent una cursa contra un atacant que va de cara, amb avantatge i a camp obert, és habitual que un defensa blaugrana surti a la fotografia d’un gol en contra. I no passa res, aquest Barça pren riscos i mentre segueixi jugant així, seguirà succeint. Els ha passat a tots els defenses, encara que sí que tinc la sensació que aquestes fotografies es fan més grans quan hi surt Araujo. És veritat que l’uruguaià no està del tot fi aquest curs, però els futbolistes passen moments i el seu, és clar, no és el millor. També s’ha de tenir en compte que va tornar amb la temporada començada, se’n va perdre la meitat per lesió. Així, em nego a creure que un central que no fa tant s’havia mostrat insuperable en qualsevol tipus de duel i intractable en accions en l’emergència no li pugui servir, a Hansi Flick, perquè són justament les situacions que més han de dominar els seus defenses. I és cert que amb pilota li costa, però ha millorat i ho pot seguir fent. El Barça ha de decidir ara si l’espera i el jugador respon recuperant la seva millor versió. Té 26 anys tot just i no hi ha tants defenses amb les seves qualitats.