Aquest cap de setmana se celebra el Gran Premi de F1 al Circuit de Barcelona-Catalunya. És un any d’aniversaris. La Fórmula 1 festeja els 75 anys del campionat del món i el Circuit, 35 edicions consecutives de la categoria reina de l’automobilisme a Montmeló. Entremig, enguany també s’han complert 50 anys –mig segle– d’ençà de l’última cursa de F1 a Montjuïc, el llegendari traçat urbà a la muntanya màgica (i olímpica) de Barcelona.

Semblen tres aniversaris que han anat a espetegar al mateix moment temporal per atzar. Però un cordó umbilical invisible els agermana. En primer lloc, el mateix any que les grans curses europees (i les 500 Milles d’Indianapolis) s’agruparen en un mundial, a Pedralbes, l’altre circuit urbà barceloní, ja se celebrà una cursa no puntuable sobre una variant més llarga del traçat a la part alta de la Diagonal, que l’any següent va passar a formar part del campionat. Si a les 35 curses que s’han disputat a Montmeló hi afegim les quatre de Montjuïc i les dues de Pedralbes, resulta que la F1 ha fet parada i fonda a Barcelona –a Catalunya– en més de la meitat de les temporades.

D’altra banda, no és agosarat de dir que el Circuit de Barcelona-Catalunya és avui una realitat esplèndida gràcies al llegat de Montjuïc. No és una opinió, és un sentiment compartit. La setmana passada, la Cambra de Comerç de Barcelona va organitzar un parell de jornades per parlar de la F1 com a sinònim d’innovació i del Circuit com a motor econòmic del país, que van servir per estrenar-ne l’espai de debat Today Tomorrow. Malgrat que els ponents miraven cap al futur, no van deixar d’esmentar el pes de la tradició en el rol del Circuit com a espai de referència.

I si reivindiquem la tradició com un dels arguments de pes del Circuit, n’hem de defensar també les arrels. I les arrels del Circuit són a Montjuïc. Les curses a Montjuïc van deixar un pòsit, una experiència; van refermar una tradició que va fer que el país sentís la necessitat de fer alguna cosa, de tenir un circuit permanent. Va trigar a materialitzar-se, però setze anys després del comiat automobilístic de Montjuïc vam tenir el Circuit. I fins avui.

Arribem, doncs, al punt cabdal d’aquesta tribuna: cal reivindicar el record de Montjuïc. Amb motiu del 50è aniversari de l’última cursa, el proppassat 27 d’abril, un grup d’aficionats es van reunir a Montjuïc i van fer una volta a peu al traçat, intacte d’ençà dels anys trenta. La trobada es va cloure amb la lectura d’un manifest, una iniciativa dels periodistes i historiadors Josep Autet i Josep Casanovas (aquest últim, antic reporter de L’Esportiu).

Ras i curt, es demana que, amb motiu de la reforma de Montjuïc amb vista al centenari de l’Exposició Internacional del 1929, s’aprofiti per recordar com cal (monument, espai museístic, documental...) que Montjuïc fou també una antiga pista de velocitat. És cert que, a l’entrada del Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, hi ha una placa d’homenatge amb el traçat del circuit. Però inclou un seguit de faltes d’ortografia que en minven el sentit i la funció.

Podeu llegir el manifest al web de JAS Info Service (jas.es) i adherir-vos-hi enviant un correu a l’adreça: retro@jas.es. Si volem tenir la F1 al Circuit per molts anys més, hem de recuperar la història que ens hi va dur.