Tot i que seria el més normal, no és gaire habitual que els dos primers caps de sèrie arribin a la final d’un gran eslam en el quadre masculí i menys en el femení, en què les travesses són sempre més complicades, com ha passat a Roland Garros. En homes, però, es veia venir que Jannik Sinner i Carlos Alcaraz eren els més forts, tot i que des d’una perspectiva romàntica hi havia ganes que Novak Djokovic, de 38 anys, s’acomiadés, o no, de París amb un quart títol a l’argila francesa. De fet, l’estiu passat hi va guanyar l’or olímpic superant Alcaraz, l’encara vigent campió de Roland Garros. El millor jugador de tots els temps transita per la part final de la seva carrera amb orgull, determinació i una gran intel·ligència tàctica que afegeix a la seva tècnica. També es fa un tip d’esbufegar. Coses de l’edat. Sense aquestes virtuts es faria impossible explicar el seu triomf memorable contra l’alemany Alexander Zverev en els quarts i la resistència que va oferir contra Sinner a semifinals, tot i acabar caient en tres sets. La seva resiliència, amb els seus fills animant-lo a la graderia, és una lliçó per a les noves generacions. L’home que més ha guanyat, va reiterar que sap perdre amb el cap ben alt malgrat la seva inferioritat. L’italià va donar la sensació de superioritat. Malgrat tot, Nole, competidor aferrissat, va regalar als seus seguidors un gran partit. Pugui augmentar o no el seu compte de 24 gran eslams guanyats, viu un ocàs de carrera admirable.