S'ha acabat el mundial per als jugadors del Barça que han de jugar amb la selecció espanyola i arriba el moment de saber què passarà amb Xavi. No ha estat una bona temporada per al de Terrassa, que va acabar la lliga com a suplent quan més necessari era al camp. Que fos ell qui liderés un vestidor que considerava que Martino i el seu equip no estaven preparats per dirigir un club com el Barça, no va ajudar. Han transcendit enfrontaments en els entrenaments i que Xavi va fer arribar el malestar dels jugadors de pes perquè tenien al vestidor algú que no era capaç de mantenir-los en la forma física que havien mostrat aquests mateixos jugadors en els darrers anys. I tot això mentre Aureli Altimira i Paco Seirulo eren relegats i ni tan sols escoltats; ells, uns cracs de la preparació física i de la planificació de les temporades. Mentrestant, alguns jugadors veien que la gent de confiança de Guardiola i Tito havia marxat amb en Pep o havia estat despatxada, com Emili Ricart. I que fitxatges com Rubi, que havien de millorar aspectes del joc estratègic, ni tan sols tenien un mínim protagonisme i a la mínima han dit adéu. Tot això va passar i podria explicar algunes coses de per què el Barça va arribar gairebé al final de totes les competicions, però no en va poder guanyar cap, si deixem estar la supercopa d'Espanya. Hi va arribar pel talent individual i col·lectiu dels jugadors, però amb això no n'hi ha prou si al capdavant no hi ha algú que tingui les coses clares i sàpiga dirigir el grup. I ho escric jo, que vaig defensar el Tata Martino perquè parlava bé i em semblava que sabia gestionar el grup i que els problemes eren únicament per la manera i les circumstàncies com va arribar a l'equip, després de la recaiguda de Tito, al cel sia.

Però diumenge vaig veure en una d'aquestes repeticions que fa el canal Esports 3, el reportatge que van dedicar fa un parell d'anys a Xavi Hernández i aquella frase dita amb tanta contundència: “No marxaré del Barça, m'hauran de fer fora.” No sé si la frase és textual, però l'esperit ho és. En el reportatge, que repassava la carrera de Xavi, es feia molta incidència en la manera com es va quedar al Barça quan el Milan el van venir a buscar amb un taló a la mà. Pagaven la clàusula i li asseguraven mil milions de pessetes per quatre anys a ell, que en aquell moment en cobrava 40 del Barça. I tota la família, menys la mare, li deia que marxés. I es va quedar i van passar aquells cinc anys sense títols que ell i Puyol recorden. I és clar, el que va venir després. Els títols amb Rijkaard i després amb Guardiola, que el va convèncer que ell havia de ser el pal de paller del nou Barça. Ho va ser, i tant que ho va ser. Per això, veient aquell reportatge i analitzant una miqueta tot el que està passant aquestes setmanes amb Xavi, he pensat que potser no, que potser no vol marxar del Barça. Vol complir el seu contracte i lluitar per ser titular. Potser Luis Enrique no ha estat tan clar com hauria de ser amb ell, el seu company de vestidor, per dir-li que el vol o que no el vol. I que l'oferta de Qatar és oportuna per fer veure que Xavi es mereix una jubilació daurada, com a mestre en una lliga de tercera i molts milions a la butxaca. He pensat que potser no, que potser Xavi es vol quedar però que no el deixen. I si Xavi es quedés?