Surt Messi una estoneta amb l'Argentina i fa dos gols contra Hong Kong; va Luis Suárez i, després de la seva parada obligada per sanció i del retorn a la selecció de l'Uruguai contra l'Aràbia Saudita, es converteix en el botxí d'Oman marcant-li dos gols; i només faltava Neymar, que tot solet fa els quatre gols de la victòria del Brasil contra el Japó. Tres jugadors, tres davanters del Barça i vuit gols són un poder d'intimidació real contra els rivals. I els rivals que tindrà el Barça quan retorni la normalitat de la competició de clubs són importants, però si tenim en compte que després de l'Eibar dissabte i de l'Ajax la setmana entrant, el rival és l'adversari per excel·lència, el Madrid, queda entès que la necessitat d'intimidació és total.

Li va bé, al Barça, aquesta facilitat golejadora dels seus homes amb les seleccions? Sempre es pot pensar que seria millor que es guardessin els gols per a l'equip que els paga, però és evident que aquestes dianes revaloren els blaugrana i els converteixen en adversaris temibles. La seva facilitat golejadora pot impressionar els rivals i, sobretot, el rival.

Ara bé, la feina cal fer-la quan toca i davant de qui toca. I si algú pensa que el partit contra l'Eibar ja està guanyat, faria bé de recordar aquells rivals com el Lleida, l'Hèrcules i tutti quanti que sempre han complicat la vida al Barça quan han visitat el Camp Nou. Per tant, molta cura a pensar en el Madrid –que fa molta gràcia esperar el clàssic– i descuidar-se de l'Eibar i de l'Ajax. Perquè, no ens enganyem, els tres punts del Bernabéu són especials i farien molt de mal al rival, però per guanyar la lliga cal sumar primer els de l'Eibar. I encara que, a priori, sembli un partit en què el Barça no ha de patir, faria bé d'agafar-se'l seriosament, resoldre'l per la via ràpida i, llavors sí, pensar en l'Ajax.

Perquè el partit de l'Ajax és molt important. Ho seria igualment per assegurar la classificació per a l'eliminatòria següent de la Champions, però ara els tres punts són absolutament necessaris per no complicar-se la vida després de la dolorosa derrota al camp del París Saint-Germain. L'Ajax és d'aquells equips que ens semblen fàcils, però que no ho són. Juguen a futbol i si se sap explotar les seves mancances, no han de resultar rivals temibles, però cal tenir-los molt de respecte. No solament per la seva història europea i els seus èxits internacionals tan lligats al Barça, sinó perquè sempre competeixen al màxim. I cal no oblidar que després de dues jornades, el Barça només té tres punts i que si la situació no és més delicada és per l'empat en la primera jornada de la Champions entre l'Ajax i el PSG.

Per tant, res de pensar en el Madrid com a única motivació. Primer l'Eibar i l'Ajax i, després de resoldre aquests enfrontaments, llavors sí, caldrà pensar en el Madrid. I caldrà moure els fils necessaris perquè els blancs tinguin por d'aquesta potència intimidatòria que representa tenir al mateix equip Neymar, Luis Suárez i Messi. Sense oblidar els joves i Pedro. Quina seria, doncs, la manera d'intimidar el Madrid? Doncs que la capacitat golejadora de Messi i Neymar es mantingui en els propers dos partits i que Luis Suárez tingui tanta fam com la que ha mostrat amb la seva selecció.