Res no hi havia més important fins ahir que l'enfrontament amb l'Ajax que ha marcat l'inici de la Champions per al Barça després de la dolorosa i inesperada derrota a París. La cosa va anar com havia d'anar i ara el Barça ja pot focalitzar tota la seva atenció en el clàssic contra el Madrid. De fet, al cap de molts ja era així. Els partits contra el Madrid sempre són una altra cosa i, de fet, en aquest sentit també haurem de créixer quan fem el pas endavant polític. Perquè el Madrid és un dels grans, però n'hi ha d'altres a Europa, i aquesta, l'europea, és la lliga que cada vegada ens ha d'interessar més.

És evident que anar al Bernabéu amb quatre punts d'avantatge respecte al rival més directe i sabent que ni tan sols una derrota et privarà del lideratge permet moltes interpretacions. Però, francament, el que cal pensar és que són tres punts molt importants (i, per tant, sis), però que guanyar o puntuar a Madrid no deixarà resolt res de res, de la mateixa manera que una derrota no espatllarà res. Ara, que guanyar-hi és important és de sentit comú.

Serà, doncs, una gran prova de foc per al Barça de Luis Enrique. Contra l'Eibar, l'equip va complir perquè no va perdre el món de vista quan va veure que l'ordenat equip guipuscoà, aguantava bé les envestides blaugrana i que, fins i tot, va tenir dues clares ocasions per avançar-se. La paciència va fer el seu efecte i van arribar els tres gols que haurien hagut de ser més i deixar resolt el tema aquest del màxim golejador de la lliga espanyola.

El que ja preocupa més és que una altra vegada han destacat Mascherano com a gran jugador del partit. Insisteixo, jo a Mascherano el vull al meu equip i de titular, però no pas de creador. Ell ha sabut adaptar-se al Barça i aquesta ha estat la demostració que al camp és el jugador intel·ligent que se'ns mostra a les rodes de premsa. Però Mascherano no pot ser la base futbolística d'aquest equip. Per sort sembla que se li reconeix a Xavi el gran partit que va fer, al marge de l'excel·lent gol. Iniesta hi va contribuir, encara que fos a còpia de restar minuts a un gran valor, Sergi Roberto, que no té sort ni amb els cops que rep.

No hi eren Sergio Busquets i Rakitic. Molt bé, ja que es va notar. Busquets és una figura clau, encara que sempre és el millor quan se'l veu poc. Ara és dubte per jugar a Madrid i aquesta sí que seria una absència perillosa. Busquets aporta molt de futbol i, a més, treu de polleguera el rival. A Madrid, el Barça haurà d'anar a fer de Barça. La situació política que vivim comptarà, com no podria ser d'una altra manera, i no cal esperar que res no ens vagi a favor. Per als madridistes serà el moment d'intentar humiliar-nos futbolísticament, de demostrar que el seu Cristiano és millor que Messi, i també una bona tapadora dels problemes del govern popular davant el pas endavant de Catalunya envers el dret a decidir, la manera de tapar les targetes opaques de Bankia i la sensació que el seu règim, basat en els negocis a la llotja del Bernabéu, se'ls descompon. El Madrid necessita guanyar i convèncer i, per tant, és el millor moment per assaltar el Bernabéu. Així sigui.