Diumenge a Bilbao Raül López podria disputar l'últim partit de la seva carrera. El base de Vic es retira i tancarà així tota una vida dedicada al món de la cistella. Però com va començar tot? El seu pare, el Paco, és un boig de l'esport de la cistella. Viuen a Vic, i hi van posar un bar: La Tortuga, a la rambla Hospital número 1. Des del 1980 fins al 2000, allà les tertúlies no eren com les de qualsevol bar sobre el Barça i el Madrid de futbol. No. Allà s'hi parlava bàsicament de bàsquet. Era el punt neuràlgic on es trobaven els amants de l'esport de la cistella quan els entrenadors o jugadors del Vic i d'altres clubs acabaven els seus entrenaments. I va ser allà on un dia un dels entrenadors, que era de Tarragona però entrenava el Vic perquè estudiava a la ciutat, el Toni Martorell, va comentar al pare de Raül que seria una bona idea anar a provar en el Joventut. Va ser així quan el mític jugador va anar al Palau Olímpic i el van deixar entrenar-se. En Raül jugava en el Vic però un dia per setmana baixava a entrenar-se amb la Penya. L'any següent, el seu pare se li van acumular la feina i els quilòmetres. Feia tres dies a la setmana els 68 quilòmetres de la porta del bar La Tortuga fins a la porta del Palau Olímpic. I el cap de setmana, el partit. En Raül s'entrenava un dia amb el Vic. Però després ja el van becar i va anar definitivament a viure a Badalona, a casa del Miquel Nolis, que després seria entrenador seu en el júnior. El primer entrenador del base a la Penya va ser Joan Plaza, a qui tampoc li han anat malament les coses, i Xavi Castillo, amb qui va ser campió d'Espanya cadet. Vic és una plaça amb tradició de bàsquet, a la rodalia hi ha Sant Julià de Vilatorta, que també és referència i on de petit el Raül va començar a fer els primers bots a l'escola Roser amb el seu pare i el seu germà. Però cal recordar La Tortuga, perquè si no hagués existit, en Raül potser no hauria estat el que és.