Opinió

Els Jocs Olímpics que va filmar Riefenstahl

El 1936 es van celebrar els Jocs a Berlín malgrat que s'havien posat en marxa les lleis racistes dels nazis

Fa uns dies era a Wroclaw, Polònia, a propòsit d'un cicle de cinema basc, en el qual, entre altres cineastes, va participar el director d'Amama, Asier Altuna, que em va explicar que, junt amb la seva família, s'havia banyat en una piscina coberta que va ser construïda a mitjan anys trenta del segle passat. En dir la data, vam suposar que la piscina havia estat una obra del nazisme en una ciutat que aleshores era alemanya (ho va ser llargament i fins després de la II Guerra Mundial) i que, en les eleccions de 1933, va concedir el 51,7 dels vots a Hitler. Tots dos ho sabíem perquè, buscant informació sobre la ciutat i llegint sobre la seva història, havíem retingut la dada. Després vam comentar superficialment que els nazis, que tant cultivaven el cos i el seu perfeccionament com a propi de la raça ària, apostaven pels esports. I, és clar, vam recordar Olympia, que Leni Riefenstahl va rodar durant els Jocs Olímpics de 1936. Sí, és una pel·lícula plena d'innovacions tècniques i formals en l'època, però, malgrat que la cineasta filonazi va haver de filmar les proeses de l'atleta afroamericà Jesse Owens, propaga la ideologia nazi exaltant el cos ari comparant-lo amb els herois de l'antiga Grècia. De fet, la ideologia ja hi és en la mateixa exaltació idealitzada dels cossos perfectes, perquè és sabut que als nazis no els agradaven els imperfectes. El cas és que, després de la II Guerra Mundial, Olympia va ser projectada en moltes edicions posteriors dels Jocs Olímpics com una exaltació de l'esport aliena a la seva ideologia.

Ara fa vuitanta anys que els Jocs Olímpics es van celebrar a Berlín. S'hi van disputar malgrat que s'havien posat en marxa les lleis racials, és a dir racistes, anunciades en el congrés del Partit Nazi que va tenir lloc l'any 1935 a Nuremberg i que Riefenstahl també va filmar per a El triomf de la voluntat, un altre documental que causa admiració per les seves virtuts formals, però que a mi em fa venir ganes de vomitar. Aquestes lleis racials van impedir que els atletes jueus alemanys participessin en els Jocs Olímpics. De fet, era una conseqüència del fet que, com a la resta dels jueus del país, se'ls havia privat de la nacionalitat alemanya. Això va fer que hi hagués un boicot contra la celebració dels Jocs a Berlín? Evidentment, no, perquè s'hi van celebrar, però hi va haver protestes i alguns membres dels comitès olímpics van manifestar la seva inquietud per l'exclusió dels jueus. Un dels primers a pronunciar-s'hi va ser Avery Brundage, president del Comitè Olímpic dels EUA. Tanmateix, després d'un viatge a Alemanya, va declarar que els jueus eren molt ben tractats a Alemanya i que els Jocs s'havien de celebrar a Berlín. Què hi va veure a Alemanya? Què li van fer? Què li van dir? Ningú no va demanar comptes després a Brundage. De fet, atesa la seva perspicàcia, va ser nomenat president del COI l'any 1942 i ho va ser fins a l'any 1972.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.