Catalunya hauria de tenir la velocitat de Balde però ens hem de conformar amb la de Jordi Alba. Que cadascú tregui les seves conclusions.

El gran mèrit d’aquest equip és que ara ha de jugar sense l’enviat de deu a la terra. No el Papa, sinó l’altre argentí que tots tenim al cap.

Ni Kings League ni supercopa ni punyetes. Qui vulgui futbol i espectacle al mateix temps que s’acosti a Montilivi.

Si Llarena busca catalans que hagin malversat que miri els fixatges del Barça de l’última dècada i tindrà un orgasme.

Avui mateix he trucat la cantant per composar plegats una cançó dedicada a Ferran Torres. Acabarem als tribunals però l’ocasió s’ho val.

El Madrid sembla una metàfora de Pedro Sánchez. Passi el que passi al camp per la dreta o per l’esquerra sempre acaba sobrevivint.

Aragonès, a la cimera i ERC, a la manifestació. Encara recordo Joan Gaspart desdoblant-se com a directiu i com a soci. Quins temps.

En diuen supercopa però podria ser la copa del rei emèrit ja que la jugarem on van sortir els 65 milions dels quals ara gaudeix l’amiga Corinna.

En el partit d’ahir ens va tornar alguns milions dels que ens va robar però el deute, que quedi clar, encara és gegantí.